Treball optatiu Economia politica internacional ttip

Quina avaluació pot fer-se de les implicacions potencials del TTIP i quins són els motius que justifiquen aquesta avaluació?

Fa unes dècades que el debat sobre la taula en la política internacional es centre en el poder dels Estats en les relacions entre si i la situació d'aquests en el "nou ordre mundial". De les relacions transnacionals, de les organitzacions mundials i de la situació d’unaglobalització constant, sorgeix la necessitat d’estudiar les implicacions de les polítiques regulatives a nivell mundial i els nous actors que es relacionen en el marc internacional. Tot i que pugui semblar una temàtica que a simple vista, únicament s’estudiés a nivell nacional, ens cal contextualitzar i entendre el perquè prenen rellevància en l’ordre mundial. En una comunitat internacional on elparadigma mercantilistes ha perdut forces 1, deixant pas a l’ascens i instauració del corrent neo-liberal i amb l’acceptació del Consens de Washington, s’han establert les bases del sistema polític, econòmic i social internacional. L’aplicació d’aquests paradigma ha obert el debat sobre la pèrdua de la sobirania nacional dels Estats i el traspàs del monopoli de la regulació i la normativitat aaltres actors internacionals. És per tant, el TTIP una eina/mesura que utilitzen els actors en les seves relacions fora de l’àmbit nacional?
Aquests assaig vincularà la literatura extreta del text “The global diffusion of Regulatory Capitalism” de David Levi-Faur (2005) sobre el nou capitalisme i les polítiques regulatives amb la concepció de les relacions internacionals i el poder estructural delsnous organismes, centrant-me bàsicament en el Tractat transatlàntic de Comerç i Inversions i la relació que té amb la regulació i la normativitat. Tot i que aquest assaig no es basa d’un anàlisis literari concret de la literatura emprada, és necessari realitzar un breu resum extreien les idees principals de la lectura per contextualitzar i adequar-la a la nostre pregunta. Els autors intentenmostrar la seva separació del debat tradicional i típic sobre el “nou capitalisme” i els enfocaments ideològics, cendrant-ne principalment en l’afecte de els polítiques regulatives a nivell transnacional, la seva extensió i les noves formes de relació dels actors implicats.
Les característiques d’aquest nou capitalisme, entès des de la dècada del 1980, es centren en la nova relació del treball entrel’estat i la societat, amb un augment en la delegació dels Estats – centrada en la delegació dels processos de realització, no en la direcció i decisió -, i finalment, l’aparició de nous mecanismes i autors d’auto-regulació fora de l’Estat. El segon concepte que introdueix en aquests “nou capitalisme” és la interdependència dels actors internacionals i el paper de la difusió – sobretothoritzontal – en les relacions i les polítiques regulatives. Finalment expressa el rebuig a l’anàlisi tradicional i a les concepcions materialistes del poder, concloent que la regulació capitalista entén un marc molt és obert a l’acció col·lectiva on el gran repte recau en una distribució equilibrada de poder i els recursos.
Partint de la idea del poder estructural de Susan Strange (Stats and markets,1988), la concepció tradicional del poder rau en la capacitat que té un actor per determinar la forma d’actuació d’un segon actor, és a dir, quan l’actor “A” té la capacitat de condicionar la forma d’actuar de “B”. Strange trenca amb aquesta concepció i estableix que hi ha un altre poder que no deriva de les relacions directes entre actors, sinó que es troba en l’estructura. És aquell poder que marcala capacitat que tenen alguns actors per establir el marc o l’estructura de les relacions dels diferents actors, és a dir, marcant les regles del joc. Aquest poder estructural el divideix en quatre branques: la seguretat, la producció, les finances i el coneixement. Parlem doncs d’un actor que no és un Estat, i que rep influència de varis actors (empreses, lobbys, grups de pressió, estats,...