Treball recerca centres de recuperacio d'especies animals

Part teòrica

* Centres de recuperació d’espècies animals
Els centres de fauna salvatge tenen com a funcions principals i originàries rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides, tot analitzant les causes de mortalitat, i participar en programes de cria en captivitat i conservació fora del medi natural delsanimals. Aquestes i altres tasques són les que fan dels centres de recuperació de fauna una eina fonamental en la conservació de la biodiversitat: treballant tècnicament, investigant, obtenint material científic per al futur, formant, sensibilitzant i educant.

El resultat de més de 25 anys de funcionament dels centres de recuperació de fauna salvatge demostra com el nombre d'exemplars ingressats iels projectes de conservació en aquests centres s'han anat incrementant de manera progressiva, especialment en els darrers anys. Aquest fet es deu a tres raons principals: més conscienciació de la població en el coneixement i la cura de les espècies protegides, un augment de les poblacions d'un nombre important d'espècies i un empitjorament de l'estat de conservació d'una altra part de lesespècies.

* Funció dels centres
-La rehabilitació; és el motiu inicial de creació dels centres de fauna salvatge. La majoria d'ingressos es deuen a l'acció directa de les activitats humanes (trets de furtius, línies elèctriques, intoxicacions per verins...), en espècies protegides comunes, és important des d'un punt de vista social, educatiu i en temes de millora tecnològica i veterinària, enespècies en perill, té un pes cabdal en la conservació i ajuda en la lluita contra activitats il·legals, donant sortida als exemplars decomissats (decomisos de fringíl·lids).

-Cria en captivitat; és una activitat complementària a les actuacions de conservació in situ, que són les accions fonamentals per conservar les espècies, té diferents objectius, des de la conservació del material i lavariabilitat genètica fins a la cria d'animals destinats a projectes de reintroducció o reforçament.

-Tasques pericials i forenses; cada cop adquireixen més importància i prioritat, es duen a terme informes sol·licitats pels agents de l'autoritat (Cos d'Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, policies locals, Guàrdia Civil) en casos en què es pot produir l'obertura d'expedients sancionadors o procedimentspenals normalment per accions de caçadors il·legals i per línies elèctriques en que les aus es poden fer mal.

-Investigació i recerca; recerca per determinar les principals causes de mortalitat i els problemes de les espècies a la natura i estudi de malalties, medicaments, tractaments, efecte de les instal·lacions, adaptació dels exemplars alliberats a la natura, etc i sobretot fer un seguimentdels animals alliberats per tal de controlar la seva adaptació i la efectivitat dels programes recuperadors.

-Educació i sensibilització ambiental; Les activitats realitzades als centres de fauna salvatge tenen molta repercussió entre el públic en general i als mitjans de comunicació, fet que els converteixen en una eina molt important i amb molta projecció en relació amb l'educació i lasensibilització ambiental, amb possibilitat de visita molts dels centres amb interessos educatius.

-Participació en programes de monitoratge davant de crisis sanitàries o ambientals com pot ser la grip aviària, el virus del Nil occidental, botulisme, animals parolejats, etc.

* Tipus de centres

Segons si el centre es oficial de la generalitat, un centre pot ser col·laborador si no ho es o potser un centre de recuperació d’espècies animals oficial, dels quals n’hi ha sis a Catalunya: Centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrusa(, centre de fauna de vallcalent, centre de fauna del pont de suert, estació biològica de canal vell, centre de fauna dels aiguamolls de l’empordà i el centre ictiològic del delta de l’ebre.
La diferencia entre aquests centres es que els centres...