Trobadors
Els trobadors eren poetes cantors de l'Edat mitjana que creaven composicions literàries i musicals. Eren aquelles persones cultes, que sabien de música, de retòrica,delírica, és a dir, que pertanyien a la noblesa, o que, si més no, havien après aquestes tècniques, i que escrivien les seves histories en llengua vulgar. No feien servir el llatí, sinó el provençal queés eldialecte occità que es parla a Provença. En alguns casos es pot detectar la inclusió d'algunes paraules catalanes.
La poètica dels trobadors sorgeix al sud de França a finals del segle XI,afectatambé Catalunya i el nord d'Itàlia. Es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia.
Els trobadors utilitzaven sobretot latemàticaamorosa, però també podia centrar-se en aspectes polítics, morals, literaris. El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès que participa dels aspectes socials i espirituals del'èpocamedieval.
2. Fes un comentari personal del poema de Guillem de Berguedà "Oreneta, el teu cant m'enfurisma", seguint aquests punts
El poema tracta del desig d’una dama separada per la distància i el tempsdel seu amant.
Al llarg dels anys no ha canviat l’essència de les relacions entre amants, els dubtes, els interessos particulars. Sobretot amar-se profundament sense ser descoberts.
2.1 Busca aldiccionari i escriu la definició d'aquestes paraules: enfurismar, espona, sivella, gonella i penyora.
ENFURISMAR: Irritar
ESPONA: Cadascun dels dos costats d’un llit.
SIVELLA: Peça de metall consistenten un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps d’un cinturó, a l’orella d’una sabata, etc., i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua...
Regístrate para leer el documento completo.