Trobadors

* Els trobadors professionals. Vivien del que rebien del públic, que podia ser el d'una cort molt refinada o el d'un auditori més popular ( Marcabrú, Bernat de Ventadorn, Peire Vidal, Cerverí de Girona).
* Els trobadors no professionals. Aquest altre grup és format per uns personatges que, gràcies a la seva situació feudal, jerarquia o béns, componien versos només pel mer plaer de fer-ho(Guilhem de Peitieu, Jaufré Rudel, Alfons I de Catalunya, Ricard Cor de Lleó).
* Època Apareixen el segle XI a Occitània (sud de França) i s’estenen per tot el món occidental, principalment pel nord d’Itàlia, França, Anglaterra, Alemanya i la Península Ibèrica.
* Què escrivien i per a qui escrivien? Escrivien: -Cançons i poesies. -Propaganda política. -Exposició de la seva versió del món através dels debats. Escrivien en llengua romanç. Primer en occità i després segons les llengües vives. Es dirigien a tots els públics.
* ON VIVIEN? Els trobadors vivien en castells o cases pairals. Els joglars vivien de forma nòmada pernoctant en pobles o castells que visitaven.
* Els trobadors i joglars més coneguts - Ramón

L'estructura piramidal de la societat (bellatores, oratores,laboratores) es va traslladar al terreny de les relacions amoroses, entre l'estimada (domna: senyora; midons: de meus dominus), que havia de ser una dona casada, perquè les donzelles no tenien estatut jurídic, i l'amant (vasall, hom). I a partir d'aquest esquema hi intervenien altres personatges secundaris que reflectien les relacions socials i jurídiques de la societat (el gilós: el maritenganyat; els lausengiers: els envejosos, que denuncien els amors de la dona al marit; guayta, gaita: amic de l'hom, vigila mentre està amb la dama; senhal: senyal, paraula clau amb la qual el poeta es refereix a la dama).
L'aspecte més important de l'amor cortès o fina amor ( cortès i fina en certa manera són sinònims, en el sentit de noble, gentil, lleial) és que els trobadors van introduir una novaconcepció de les relacions amoroses: era una novetat el culte de l'amor; era una novetat creure que l'amor és font de tota bondat i bellesa; eren una novetat la tendresa i la interiorització dels sentiments, la devoció de l'amant cap a l'estimada; era una novetat l'afecte que l'amor produeix sobre l'home, que el fa més tendre i sensible; en definitiva, el concepte d'enamorament que ens ha arribatfins avui.
Trobador (en provençal, trobaire, trobairitz [dona trobador]) prové de la paraula llatina tropatore, autor de tropi (textos musicals litúrgics, de funció religiosa) i és el nom que es va donar a qui componia poesies destinades a ser difoses per mitjà del cant dels joglars. Trobar era, doncs, compondre versos en provençal acompanyats d'una melodia.
Es coneixen uns 350 trobadors dediversa condició social (24 dels quals serien catalans): hi ha trobadors pertanyents a les classes dirigents (reis, senyors) i trobadors pertanyents a les classes baixes, de la més ínfima condició social (pòtols).
Per això cal distingir entre trobadors professionals i trobadors per a qui el conreu de la poesia era un complement de la seva personalitat.
Els inicis de la literatura catalana hanplantejat a molts estudiosos una pila de problemes i qüestions per resoldre. El fet que durant els segles XII i XIII no existís a Catalunya una literatura pròpia és un motiu al qual s'ha intentat donar respostes històriques. S'al·ludeix al fet que el període que comprèn des del regnat de Ramon Berenguer III fins a la mort de Pere I a Muret va existir a Catalunya un fort lligam amb la cultura i societatoccitana. L'única literatura que existia per a l'aristocràcia catalana era la que es feia en llengua provençal i amb tema principalment amorós. Llavors no s'associava la idea que la llengua que un parlava podia esdevenir llengua literària.
Aquesta concepció lingüístico-literària va fer que durant els segles XII i XIII trobem que bona part dels poetes en llengua provençal són catalans. El fet que...