Tuerie D'Auguste Préault (Comentari)

Art de l'època de les Revolucions Burgeses

Comentari d’una obra
Tuerie
d’Auguste Préault

1. Fitxa tècnica
Autor: Auguste Préault
Títol: Tuerie
Cronologia: Primera versió: 1834
Segona versió: 1850
Tècnica: Primera versió: baix-relleu en guix
Segona versió: baix-relleu en bronze
Estil: Romanticisme francès
Localització: Musée des Beaux-Arts deChartres

2. Biografia de l’autor
Auguste Préault nasqué l’any 1809 a Marais, en el si d’una família humil que el va voler preparar perquè es dediqués a la professió de notari. Ell, però, mostrà de seguida el seu gust pel dibuix i convenç els seus pares d’entrar a l’acadèmia de Charles Suisse, antic model de Jean-Louis David. Continua el seu aprenentatge en tallers privats amb un escultordecorador. Més tard prova repetidament d’entrar a l’Escola de Belles Arts, en part per competir al Premi de Roma, però no ho aconsegueix i es veu obligat a renunciar-hi.
Tanmateix, la seva carrera pren un altre curs quan fa amistat amb el pintor Philippe-Auguste Jeanron, que aleshores encapçalava el moviment romàntic francès, i també amb cèlebres paisatgistes romàntics com Camille Flers, AlexandreDecamps, Louis Cabat o Paul Huet, amb qui treballa, o intel·lectuals que freqüentaven els cafès parisencs de la talla de Víctor Hugo, Eugene Delacroix, Théophile Gautier o Alfred de Vigni.

El 1833 exposa per primer cop al Saló, amb sis obres. L’any següent només una obra li és admesa, la primera versió en guix de Tuerie. Des de llavors és llargament rebutjat pels cercles oficials i maltractat per lacrítica, a causa del seu gust inapreciat per allò lleig, per l’horror, pel fantàstic, tot plegat considerat grotesc, fins al punt que desisteix de presentar la seva obra a jurat, fins el 1850. Al saló de 1850-51, exempt de jurat d’admissió des de 1849 a causa del canvi de règim arrel de la Revolució de 1848, Préault presentarà tant obres recents com obres més anteriors, entre elles Tuerie (lanova versió en bronze) i Ophélie. Fou en aquest moment que rebé el major grau de reconeixement públic i de la crítica.

Comença una etapa d’èxit en que rep un gran nombre d’encàrrecs oficials com ara grans medallons ornamentals. La seva nova vida com a escultor “professional”, escultor romàntic reconegut i recolzat per l’estat, acaba per desanimar-lo i entrar en contradicció amb els seus idealsromàntics. Però ara que té èxit i no deixa de dependre del patrocini oficial pot dedicar-se de nou a projectes personals i també a encàrrecs privats, entre els quals destaca l’escultura funerària.

A la dècada dels seixanta moren els seus pares, i ell, sense dona ni fills, comença a sentir una nostàlgia que el duu a esculpir una sèrie de retrats d’amics de la infància en forma de medalló.

El 1870és condecorat amb la Legió d’Honor.

Durant els esdeveniments de la Comuna el seu taller és destruït per les flames i les explosions juntament amb moltes de les seves obres. Obre un taller el 1874, que esdevé punt de trobada d’artistes. Malgrat tot, ja està molt debilitat per la malaltia i la tristesa, i mor l’any 1879. Al seu funeral rep un homenatge dels seus amics per la seva vàlua com aartista romàntic, però aviat cauen en l’oblit ell i la seva obra, que és ràpidament dispersada.


3. Descripció i anàlisi de l’obra
La versió definitiva de l’obra Tuerie consisteix en un baix relleu en bronze. Aquesta fou la presentada al Saló de 1850-51, però existí una primera versió en guix exposada al Saló de 1834, versió que se sap destruïda.
Aquest baix-relleu consisteix en tot un seguitde figures atapeïdament inscrites en un rectangle horitzonal, la qual cosa dóna un aire d’opressió. Tota la composició està construïda reforçant el dinamisme i la tensió. Ja d’entrada, és fàcil de traçar-hi una diagonal de l’extrem superior esquerre a l’inferior dret, i és evident que la diagonal (que podem assimilar per exemple amb una balança desequilibrada) és un tret per antonomàsia de les...