Una Imatge No Val Més Que Mil Paraules

RESSENYA CRÍTICA

Autor: Jesús Tuson i Valls.
Editorial: Empúries.
Data: 2001.
Lloc: Barcelona.
Nº de pp.: 106.
ISBN: 978-84-7596-782-0

La primera imatge que veiem del llibre es la coberta, la qual reflexa una imatge seria que a primer cop de vista, et fa entendre el tema del llibre (que les paraules no tenen cap valor). Una portada per a gent jove, ja que poden endevinar de quetracta el llibre sols amb la imatge. A més, tota la portada es blanca, un color ja més serio, i poc cridanera, es per a gent adulta ja que cap nen es fixaria amb ella. Així i tot, es una portada atraient per al lector, sobre tot pel títol que l’encapçala. També, a part del títol trobem nom de l’autor, tot amb una tipografia gran i amb negreta.
Aquest títol, el que em diu es que amb paraules semprepuc comunicar-me i expressar-me millor que amb imatges. Les imatges tenen una capacitat d’expressió limitada, sobre tot per a conceptes abstractes, mentre que les paraules, per pobres que siguen, sempre donen pas a comprendre el que s’està dient, e inclús donen joc a l’ imaginació. Capta bastant l’atenció, ja que trenca el topic de “una imatge val més que mil paraules”, però, si fos jo qui elegirael títol, el NO seria amb majúscules i negreta, per fer-lo ressaltar més.
Pel que fa a la contracoberta, trobem una sinopsi breu del llibre que parla de les idees que Jesús Tusón te, a més del títol i nom de l’autor també de tipografia gran.
La mida del llibre es de 20 x 13 amb tapes blanes i prim, el que fa que el llibre no pese i siga assequible per a dur darrere en qualsevol lloc. Doncs,considerem que es un llibre de butxaca.
També trobem solapes tant al davant com al darrere. Davant poden veure una foto del autor i baix una xicoteta reflexió dels seus llibres més reeixits, i al darrere un xicotet índex de llibre d’aquesta editorial.
Pel que fa al contingut, a l’interior del llibre, les primeres pàgines que veiem son una full amb el títol, una dedicació i una introducció. Tot seguitcomença amb la part primera.
El llibre està dividit en tres parts, i a cada part trobem un total de 5 capítols formant així un total de 15, a més trobem una última pàgina per a la cloenda. Al final del llibre trobem la bibliografia i l’índex. Al meu parèixer, el llibre està justament dividit i de manera simètrica, ja que a cada capítol hi ha un total de tres pàgines, la qual cosa fa que elllibre es puga llegir més amenament sense que es faja fastigós.
En aquest llibre l’autor intenta demostrar, mitjançant exemples de la vida quotidiana, que els arguments tòpics de les llengües en realitat no son vertaders. Molts creuen o utilitzen els arguments afavorint la seva llengua de forma nècia. Tuson tracta temes com “desapareixerà l’escriptura”, “la llengua de cadascú es la més fàcil detotes” o “una imatge val més que mil paraules”, tema que dona pas al primer capítol i casi títol al llibre, ja que per a d’ell es el contrari. Com veiem son temes que tot el món, incloent-nos, alguna vegada em pensat o dit, i sense tindre cap informació més per a contrastar, ens ho em cregut. L’autor lluita contra aquestes mitges mentides. Per tant, el tema general a tractar del llibre son elsarguments reflexius que van en contra d’aquestos tòpics.
El capítols que més m’han agradat son el 1 “una imatge val més que mil paraules”, el 4 “els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament” i el 7 “la meua llengua és la més fàcil de totes”. Remarque aquestos per que son els que més utilitza la gent i a més son molt vertaders, a més, m’agraden per que el que enuncia en ells es moltlògic i raonable, es així (i en la resta de capítols també). Per exemple, al primer capítol, la imatge no pot expressar més que una simple paraula, com a molt, serveix per a reforçar eixa paraula, sols ens informa d’alguna cosa en concret (d’un cop de vista) mentre que les paraules poden dir molt més detalladament. El quart capítol no fa falta explicar-lo, ja que el vivim dia a dia, i pel que fa al...