Una Imatge No Val Més Que Mil Paraules

UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES
JESÚS TUSON



Aquest llibre de Tuson s’enfronta als topics, negant-los i donant bones i coherents raons de perquè són beneitures sense sentit que demostren la nècia intel·ligència d’aquells qui els diuen. Es tracta d’un assaig per dos raons bàsiques en primer lloc per la brevedat dels capítols i en segon lloc per la llbiertat temàtica (encara quesempre orientada cap al tema lingüístic). Podriem dir que és subjectiu ja que l’autor no preten informar només, si no que també critica alguns prejudicis. Esta dirigit a un públic divers, és a dir, no és per gent especialitzada en el tema, gràcies a la seva senzillesa en el llenguatge qualsevol persona que sapiga ho pot llegir.

Comença amb el típic tòpic que diu “una imatge val més que milparaules”, per fer aquesta explicació utilitza un exemple en el qual diu que hi ha dos caçadors i un bisó, un dispararà a la panxa i l’altra al coll però en l’últim instant un canvia d’opinió i per fer-ho saber a l’altre ha de desatansar l’arc i dibuixar a terra, en aquell moment el bisó s’ha anat. Òbviament en una situació com aquesta l’ utilització de la llengua és bàsica i molt necessària. Hi haaccions que no es poden expressar mitjançant imatges, per exemple , aquesta frase, tan simple, no es pot expressar amb una imatge clara.

Les imatges mostren fragments de la realitat, un moment, un lloc concret a una hora determinada, les paraules en canvi teixeixen una seqüència de fets, entrelligats i que poden començar a un dia i acabar en un altre, perquè no es instantàni com les imatges. Finsaquí sembla que les paraules són molt més útils, però tampoc hem d’anar fins aquest extrem, perquè dependent la situació ha de predominar una o un altra. Per exemple, si a una autopista (en la qual anem a uns 110 km/h)hi trobam un senyal on hi apareix un llit i una distància podrem interpretar que hi trobarem un hotel on podrem descansar, però això no es podria escriure amb paraules perquè nodonaria temps a llegir-ho, és molt més eficaç que hi aparegui un imatge, clara, concisa i concreta.







Les imatges no són superior a les paraules, però les paraules tampoc ho són a les imatges, aquestes últimes són importants per situacions que es donen al carrer on només tenim temps de fer una vista ràpida, no ens podem aturar a llegir. En cara que aquest tòpic podria ser interpretatd’una altra manera o millor dit podria no ser interpretat d’aquesta manera, es a dir, quan es diu que una imatge val més que mil paraules es fa referència a l’expressió de sentiments sobretot, una fotografia que mostri l’amor entres dos germans o la bona amistat entre dos amics val més que tot allò que podem dir, perquè els fets i els moments perviuen als records però les paraules se les du el vent.També fa referència al tòpic de “aviat desapareixerà l’escriptura”, el qual interpretat al peu de la lletra és el súmmum dels disbarats. Com podria desaparèixer un hàbit implantat fa cinc mil anys? El tenim totalment interioritzat, formar part de la nostra vida i perdre-ho suposaria un canvia radical. Es clar que hi ha societats que encara avui en dia poden viure sense escriptura, recollint allòque necessiten únicament de la natura, però això és deu a que no la coneixen y a que no són societats tan complicades com les nostres, no pots necessitar alguna cosa que no coneixes.

Però, realment, a que volen fer referència aquell que diu que “aviat desapareixerà l’escriptura? Clara i òbviament aquest tòpic no pot ser utilitzat ni interpretat al peu de la lletra, per què no te cap sentit dirque ens quedarem sense escriptura ja que ens veuríem obligats a fer un retrocés en la nostra societat, cap a molt enrere, i això no serà possible. Aquell que fan ús d’aquest tòpic ho fan volent dir que allò que realment s’acabarà serà el llapis i el paper, es a dir, a l’escola es començaran a utilitzar ordinadors en lloc de prendre apunts a mà, o els diaris seran totalment digitals en lloc...