Unidad Didáctiva Doctrina

Doctrina Catòlica i la seua Pedagogia

Universitat de València E.M. Ausiàs March

UNITAT DIDÀCTICA:

JESÚS ENS ENSENYA.

2n D PRIMÀRIA

Mayo 2010

ÍNDEX:
1. Justificació 2. Objectius 3. Continguts
3.1 Conceptuals 3.2 Procedimentals 3.3 Actitudinals

4. Metodologia 5. Context del centre 6. Temporalització 7. Seqüenciació de les activitats:
7.1 Sessió 1: Sessió d'iniciació a lesparàboles. Les paràboles referides al Regne de Déu. 7.2 Sessió 2: Les paràboles referides a les actituds de Déu. 7.3 Sessió 3: Paràboles referides a comportaments: la paràbola del bon Samarità. 7.4 Sessió 4: Consolidació i aplicació a la vida quotidiana.

8. Avaluació:
8.1 Criteris d’avaluació. 8.2 Procediments avaluables.

9. Bibliografia

Justificació
Cal tenir en compte que, en aquestaetapa de la vida dels menuts, és més experiencial que cognoscitiva perquè els objectius han d'enfocar-se d'aquesta manera i plantejar-se de manera inicial. En la mesura d'allò possible, la classe de Religió anirà al ritme de les festes i dels aconteixements litúrgics, relacionats amb la vida del grup (festes del Senyor i la Verge, celebració del patró i patrona de la localitat, festa de laparròquia...).

La dimensió narrativa de la Història de la Salvació ha d'ésser explotada en aquesta etapa de manera que, amb el llenguatge narratiu, en forma de conte, els xiquets coneguen els diferents esdeveniments del poble d'Israel i la vida de Jesús. Especialment, és important ajudar-los a identificar-se amb allò narrat, apropar-los a la paraula i missatge de Jesús. Per aquest motiu, en aquestaunitat didàctica anem a treballar les Paràboles i el missatge d'aquestes per a dur a terme una bona vida cristiana.

El desig d'imitar Jesús ha d'estar viu en els xiquets. Ja que és en aquesta etapa quan hi ha una invitació a assolir els compromisos de la vida cristiana. Front a les primeres actituds adquirides front el despertar religiós, es va avançant en actituds que suposen l'escolta il'acollida, la confiança, l'ofrena...

És fonamental educar les primeres actituds morals dels menuts, ajudant a diferenciar el bé i el mal, fomentant el perdó, l'amistat, la gratuïtat, la generositat, el servei, etc.

L'educació, aleshores, ha d'estar centrada en el testimoni de vida. Per això, el mestre ha de ser testimoni de l'amor de Déu. A través de la seua fe viva, el xiquet percep la realitatd'un Déu bo, proper, en qui confiar i a qui estimar. El fet d'identificar l'Evangeli com a llibre en què està escrita la vida de Jesús, a qui es dóna a conèixer cada dia més en la catequesi, a classe de religió, a l'homilia i , en definitiva, en la vida quotidiana del nen, és molt

important. Començar a llegir els passatges de l'Evangeli, o bé els xiquets o bé el mestre resulta imprescindible.L'agraïment i l'amor personal a Jesús seran font i motivació per als alumnes en aquest procés de maduració de la vida de cada cristià. El testimoni del mestre és de vital importància. La nostra figura serà clau per a transmetre el seu amor per Jesús, per l'Eucaristia i el gust per les celebracions. D'altra banda, el coneixement que ja té cada xiquet de la seua situació personal, del seuconeixement de la fe i de la seva vida cristiana ha de conduir-lo a un coneixement major i més personalitzat tant de la fe com de la comunitat cristiana.

Objectius
 Conèixer el concepte de paràbola i l'objectiu d'aquestes.  Conèixer la classificació de les paràboles segons la seua temàtica: paràboles que parlen del Regne de Déu, paràboles que mostren actituds de Déu i paràboles que contraposencomportaments.  Identificar el missatge de Jesús en les paràboles.  Valorar el llenguatge de la Sagrada Escriptura com a llenguatge amb el qual es transmet i es narra la Història de la Salvació.  Reconèixer les bones obres que nosaltres, com a cristians i deixebles de Jesús, hem de dur a terme per a semblar-nos a ell.  Començar a reconèixer la pròpia vida com un projecte de Déu i viure els...