uoc pac-d psicologia del desenvolupament


PAC D – DESENVOLUPAMENT A L’EDAT ADULTA I LA VELLESA

Alumne:

Enunciat 1

“Por naturaleza el ser humano es social”
(Psicologia del Ciclo Vital, pág 478)
Abans d’enumerar les necessitats de caire social que es poden produir a la vellesa, hauríem de tenir en compte el següent fet: Vivim en una societat en continu desenvolupament, on els canvis socials, econòmics, morals i tecnològicssón espectaculars i diaris. A més hem de tenir en consideració que l’envelliment (entès com a procés) és una etapa personal i alhora social. Aquest procés es pot desenvolupar segons factors diversos, com el grup social, el gènere, l’ambient social i cultural del que és forma part. Podem dir, així doncs, que l’experiència d’aquest procés es viurà, no només de forma individual, sinó també depenende com la societat elabora i canvia el rol social en el temps d’aquest col·lectiu majoritari.
Dit això, les tres necessitats de caire social que destacaria serien les següents:
La necessitat de potenciar les relacions interpersonals.
La necessitat de potenciar els compromisos socials.
La necessitat de potenciar les activitats, tant de caràcter físic com social.
Aquestes tres necessitats, idegut als estereotips creats per la societat, normalment es van perden durant el procés de l’envelliment. Aquesta manca de relacions interpersonals, compromisos socials i disminució d’activitats, pot produir que la persona gran, estigui aïllat, que es margini ell mateix i busqui la soledat, donant com a fruit una acceleració en el procés degeneratiu de les capacitats psicofísiques i accelerant amés el pas cap a la dependència.
A més, podem dir que, aquestes tres necessitats estan lligades necessàriament a un context social associat al temps lliure i a l’oci, però hem de tenir en compte a més l’estat de salut de la persona gran; si existeixen malalties o patologies, la potenciació d’aquestes tres necessitats serà més difícil d’aconseguir.
(Psicologia del Ciclo Vital, pág 478)

Exemplestrobats al documental del programa Crónicas:
Abans d’enumerar els exemples que demana aquesta primera activitat, m’agradaria fer una petita menció dels valors cooperatius, en els quals es basa el sistema de col·laboració que ens ensenya el documental del programa CRÓNICAS:
Definició: “Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han unit de manera voluntària per a satisfer lesseves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica”.
Valors: “Les cooperatives estan basades en els valors de la autoajuda, la auto responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat. En la tradició dels seus fundadors, els socis cooperativistes fan seus els valors ètics de l'honestedat,la transparència, la responsabilitat i la vocació social”.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Principis_cooperatius

Crec que és important enumerar aquests valors per entendre millor els exemples que ens trobem dins d’una iniciativa tant meravellosa com la del “Cohousing”.
Relacions interpersonals: Entenem aquestes, com les relacions que mantenim amb els altres, en podem trobar a l’àmbit familiar, deparella i d’amistat. Hem dit que aquestes, generalment es perdien amb el pas dels anys dins del procés de l’envelliment.
“Aquí no venimos a vivir, si no a convivir”, aquesta frase la diu un dels primers fundadors i presidents de “Trabensol”, Antonio Zugasti de 69 anys i crec que és la frase, que amb més claredat exemplifica la necessitat de les relacions interpersonals; basades en compartir lavida i les experiències amb aquelles persones que tenen unes idees, inquietuds i necessitats socials similars a les teves. Felipe Martín, Co-fundador i President de la cooperativa Profuturo , incideix en la mateixa necessitat, afegint a més la necessitat de “conversar, tenir converses, ser escoltat i aportar”.

Compromisos socials: Entenc aquests, com la necessitat de ser útil, de poder...