Urbanisme en l'antiga roma

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 13 (3194 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 11 de diciembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
1. CIVILITZACIÓ ROMANA

1.1. URBANISME (disseny, fundació, traçat de les ciutats i muralles)

Per fundar una ciutat de nova plata o ex novo, en primer lloc es buscava una zona idònia i estratègica, per tal de poder defensar-se contra els enemics exteriors. Habitualment es situaven al costat de rius per poder subministra d’aigua a les ciutats i del mar i d’una via de comunicació per poderincentivar un bon comerç. Abans de la seva fundació es realitzava la inauguratio, en el qual un àugur examinava les entranyes d’un animal sacrificat i si aquestes estaven en bones condicions volia dir que el lloc escollit era saludable. Després es delimitava (limitatio) l’àrea de la ciutat amb el solc d’una arada que era estirada per animals i s’aixecava on havien d’anar les portes. Finalment esfeia la consagratio (consagrar el lloc amb sacrificis d’animals) Cal dir que hi pot haver dos altres maneres per a la creació d’una ciutat romana: a partir d’un campament militar (praesidium, com Tarraco) o a partir d’un poble existent: a l’hora de passar a ser romà aquest creix amb el sistema urbanístic romà.

El traçat urbanístic es basava a partir dels dos carrers principals de la ciutat que escreuaven al centre: (nord-sud) cardo maximus; (est-oest) decumanus maximus. La resta de carrers s’anomenen decumani minores i cardines minores que dividien la ciutat en illes. En l’encreuament dels dos carrers principals hi havia el fòrum que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials. Els edificis públics situats en aquesta plaça eren: la basílica, seu del’administració de justícia, dels negocis i dels intercanvis comercials; la cúria, seu del senat; els temples, el més important dels quals era el dedicat a la Tríade Capitolina; les botigues comercials. En el subsòl es construïa una xarxa de clavegueres, coincident amb la quadrícula dels carrers, que assegurava l’evacuació de les aigües residuals. Les zones dedicades a l’oci –teatre (Tàrraco, Clúnia,Cartagena), amfiteatre (Tàrraco, Mérida, Itàlica), circ (Tàrraco, Mérida)– es construïen en espais més perifèrics. La ciutat també tenia edificis termals destinades bàsicament a la higiene dels ciutadans (Empúries). Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de “model hipodàmic” de l’arquitecte grec Hipòdam de Milet, qui el va dissenyar per primera vegada. Els enginyers romans també van aplicar aquestmodel al traçat dels seus campaments (al centre: residència de la màxima autoritat militar).

La defensa s’assegurava per un circuït de muralles com ara les de Tàrraco, de Barcelona, de Girona o d’Empúries. Cal dir que no totes les ciutats en tenien, ja que aquestes es construïen en moments difícils en què calia defensar-se dels enemics exteriors i evitar la desaparició del nucli urbá. La majorpart de les ciutats de nova planta van ser creades al final de la República, època de gran pau i estabilitat; per això no calien muralles com a protecció contra enemics exteriors. En el cas que la ciutat dos emmurallada, entre la muralla i el nucli urbà hi havia un espai, considerat sagrat, on no es podia edificar (pomerium). El subministrament d’aigua es feia mitjançat pous i cisternes querecollien l’aigua de la pluja (aquests eren els sistemes usats, per exemple, a Empúries), i per mitjà d’aqüeductes que eren conduccions que transportaven l’aigua dels punts d’origen, quan aquests eren molt allunyats de la ciutat (per exemple, a Tarragona, Barcelona, Segòvia, etc).

1.1. OBRES PÚBLIQUES (aqüeductes, ponts i vies)

Els romans asseguraren el subministrament d’aigua a les ciutatsexcavant pous o construint cisternes, per captar l’aigua de la pluja, que després era distribuïda a través de fonts públiques. Després havien els aqüeductes que era una construcció que permetia transportar grans quantitats aigua de zones molt apartades cap a la ciutat. La part més important és l’specus o canal rectangular per on circula l’aigua, que ha de tenir una inclinació constant per evitar-ne...
tracking img