Valenciano

Tendències poesia de la postguerra fins als anys 70: Després dels primers anys de postguerra aparegueren les primeres editorials i revistes literàries valencianes de postguerra. Com ara “Poesia” (1944-45), “Ariel” (1946-51) o “Dau al set” (1948-56). A partir de la dècada dels 40 comencen a tornar molts intel·lectuals exiliats. Destaca, Carles Riba, que es convertí en el suport moral de lesgeneracions més joves. Arrelà entre els poetes l’existencialisme parisenc (Jean Paul Sartre): un moviment inconformista, filosòfic i literari que reflectia l’angoixa de viure en un món absurd. Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el “Grup poètic de postguerra” es mogueren entre el simbolisme intimista(Xavier Casp) i el sentiment existencialista (V.Andrés Estellés...). El poeta simbolista iexistencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l’evocació simbòlica, la metàfora, el símbol, l’hermetisme expressiu i el rigor formal. Però els joves poetes dels 60 s’adscrigueren a l’estètica realista. El 1960 es van publicar tres llibres de la nova poesia realista: La pell de brau, de Salvador Espriu; Da nuces pueris, de Gabriel Ferrater i Vacances pagades, dePere Quart. A la poesia realista de la dècada dels anys 60, el poeta deixà de sentir-se una espècie d’elegit, un il·luminat o un solitari, per identificar-se amb l’entorn. El protagonista del poema passà a ser una persona corrent, immersa en l’anonimat de la vida quotidiana i qualsevol lector es convertí en destinatari, els receptors deixaren de ser persones cultes amb formació literària. També, la“nova cançó” es convertí en un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l’ús públic de l’idioma a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura, missatges de continguts antifranquistes i d’orientació nacionalista. Raimon es convertí en el cantant més emblemàtic.
Vicent Andrés Estellés: (Burjassot 1924- València 1933) fou conegut a partir dels anys 70. És considerat elpoeta valencià contemporani més important. És autor de llibres com Mural del País Valencià, La nit o Llibre de les meravelles entre molts altres. Els eixos temàtics són la mort, l’amor, la quotidianitat i el país. La mort fascina Estellés, però també sent una atracció obsessiva per l’amor. Una de les característiques és la forma crua com va tractar l’experiència del sexe; el cos de la dona és unafont de metàfores. Estellés fa bandera d’un sentiment cívic com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La pàtria és el drama col·lectiu d’un idioma, la tragèdia d’una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida. Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre: La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment la d’Ausiàs March. La llengua de les obrescontemporànies de la literatura catalana/valenciana. La llengua col·loquial que aprengué a l’Horta durant la infantesa i que mantingué viva durant tota la vida. Destaquem l’humorisme, l’ús intel·ligent de la fórmula col·loquial dialectal, l’enumeració i l’adjectivació, les imatges metafòriques, l’ús de metres regulars i del vers lliure. Un element important és l’ús de les persones gramaticals amb lesquals el lector es familiaritza. El jo poètic és un jo amb el qual és fàcil identificar el poeta. En altres ocasions, el jo poètic vol ser anònim “un entre tants” però quan el jo s’acara amb un tu és un jo desdoblat. Vicent Andrés Estellés, gràcies al seu estil i a l’ús lúcid del llenguatge es llig amb la passió i facilitat que susciten els poetes populars.
Salvador Espriu i Castellò (Girona1913- Barna 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. La Guerra Civil va fer que Espriu abandonara la narrativa i es decantara per gènere poètic. La llengua de la poesia d’Espriu és una llengua elaborada, original i ple de suggeriments. Va viure obsessionat pel tema de la mort, conscient que la vida és només un camí fatídic cap a la mort. Els llibres en què es tracta aquest tema...