Valenciano

INDEX



INDEX 1
AIGUA 2
ANIMALS 4
ANY 9
BARBA 9
BOCA 10
BRAÇ 12
CAMA 12
CAP 13
CARA 17
COLL 19
COLORS 20
COR 22
CUL 23
CURIOSES 24
DENT 25
DEU 26
DIT 28
ESQUENA 29
LLENGUA 30
MÀ 31
NAS 35
NÚMEROS 36
ORELLA 38
PA 39
PÈL 41
PELL 42
PEU 43
PIT 45
SANG 45
ULL 46
UNGLA 48
VIDA 49




AIGUA

aigua amunt: en direcció contrària al corrent de l’aigua
aiguaavall : en la mateixa direcció de l’aigua.
aigua baixant: més avall en un pendent.
aigua morta: aigua empantanada.
aigua viva: aigua corrent.
espetec d’aigua: xàfec.
fil d’aigua: raig molt prim.
passat per aigua: inactual
ram d’aigua: xàfec.

acabar en aigua de figues: no arrivar a realitzar-se.
aigualir la festa : torbar desagradablement quelcom.
anar aigua avall: decaure
anar-se’naigua avall: perdre’s.
anar-se’n a l’aigua: enfonsar-se, fracassar.
assemblar-se com dues gotes d’aigua: ésser idèntics.
ballar l’aigua als ulls: enlluernar mitjançant reflexos.
canviar l’aigua de les olives: orinar
caure aigua per l’amor de Déu: ploure molt.
ésser clar com l’aigua: ésser evident.
ésser del ram de l’aigua: ésser homosexual.
ésser el més calent a l’aigüera: restar sense fer.ésser home a l’aigua: estar en una situació desesperada.
estar com el peix a l’aigua: estar còmode.
fer aigües: sucumbir.
fer venir aigua a la boca: despertar l’apetit.
garbellar l’aigua: fer feina en va.
mudar l’aigua al canari: orinar.
no trobar aigua a mar: ésser poc eixerit.
passar per aigua: rentar lleugerament.
pixar aigua beneïda: ésser molt devot.
portar/tirar aigua al mar: feresforços en va.
portar aigua al seu molí: encarrilar els afer propis.
prendre les aigües: fer cures d’aigües medicinals.
tirar una galleda d’aigua freda: desanimar.
tornar les aigües a mare: normalitzar.
tornar-se aigua poll: no arribar a realitzar-se.
treure el cap de l’aigua: superar les dificultats.
treure pols de sota l’aigua: obtenir impossibles.

ANIMALS

al cant del gall: a laprimera claror del dia.
al gall cantant: a la primera claror del dia.
al temps que les bèsties parlaven: en temps remot.
a peu de gat: silenciosament.
a peu i a cavall: valent-se de tots els mitjans.
aranya de forat: poc sociable.
bona nit, cargol!: dit quan quelcom s’ha acabat o perdut.
cap d’aviram: qualsevol au de corral.
cap d’estornell: persona d’idees poc consistents.
cara de merdad’oca: que indica poca salut:
com arengades/sardines al barril: estrets.
com formigues: en gran nombre.
com una anguila: escorredís.
com una aranya/guilla/guineu/xinxa: brut, pudent.
com una cotorra: xerraire
Com una cua de conill: curt.
com una cua de llebre/mostela/sargantana: llest.
com una mona: pelat
com un ànec/peix: mullat.
com un òliba/un mussol: solitari.
com una papallona:inconstant.
com una sardina: cremat.
com un ase: sense intel·ligència.
com un ase mort: feixuc.
com una serp: de manera sinuosa.
com un bacallà: sec.
com un cuc: arrupit.
com un esquirol: belluguet.
com un estornell: molt espavilat.
com un gat vell: esquerp.
com un gos: dòcil.
com un gos amb un os: content.
com un gos sense collar: independent, lliure.
com un gripau: lleig.
com unindiot/paó: estufat.
com un llangardaix: estirat, estès, ajagut.
com un lleó: amb feresa.
com un marrà: tossut.
com un ós: pelut.
com un pollet: arraulit.
com un porc/una truja: gras, grassa.
com un ruc: carregat.
com un ull de peix: transparent, clar.
conill de guix: persona que és menys del que aparenta.
cuca de forat: tímid.
cul de gallina: arrugat d’un sargit o pedaç.
de color d’ala de mosca:de color indefinit.
de color de gos com fuig: de color indefinit
el temps de les vaques grasses: temps d’abundància.
el temps de les vaques magres: temps de pobresa.
en conill: nu.
entre les banyes d’un toro: en una situació compromesa.
entre les potes del cavall: a mercè dels atacs.
fosc com una gola de llop: molt fosc.
gallina mullada: covard.
gat amagat: intenció oculta.
gata...