valencianos

1) CONDICIONAMENTS DEL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 EN LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA

El triomf en la guerra civil i la posterior dictadura del general Franco suposà l’abolició de totes les institucions i organismes culturals vigents a la República des dels anys 30. Amb la immediata postguerra, s’iniciarà una etapa de marcada misèriaintel.lectual i s’accentuarà la castellanització. Molts escriptors s’exil.liaren i altres patiren la repressió, interrompent la seua tasca.
A l’exil.li s’intenta una vida cultural activa i es publiquen algunes novel.les, bé influïdes per l’enyorament o la frustració de la pèrdua de la guerra, bé per l’exotisme del nou espai en què viuen els escriptors (Destaquen Avel.lí Artis Gener i Lluís Ferran dePol)
A Catalunya, sols a partir de 1946 la literatura en llengua catalana tingué les primeres possibilitats d'accedir a la vida pública, però havia de refer-se la infraestructura cultural i comercial. Cal tenir en compte la manca dels mitjans habituals d'altres cultures (ràdio, premsa, ensenyament, oficialitat de l'idioma…)
Barcelona s'havia convertit en el centre editorial més important del'estat, però la literatura catalana és absent d'aquest procés de normalització del mercat. La censura és rigorosa i no permet revistes sinó sols llibres, i també impedeix, fins ben entrats els cinquanta, la publicació de noves traduccions al català; el que es pretén és reduir la cultura catalana a valors locals i sentimentals.
Per tal d'aconseguir la comercialització de novel.les, pecesfonamentals d’una cultura moderna, s'utilitzen diversos mitjans, entre els quals l'instrument més important són els premis literaris, com ara els premis “Joanot Martorell” (convertits en “Sant Jordi” a partir dels 60). Als incentius econòmics, se suma que la seua concessió s'envolta d'actes socials noticiables. La limitada presència del llibre en català a les llibreries, s'intenta compensar promoventles subscripcions a col·leccions. Hi trobem dues línies editorials fins els anys 60:
A) La dirigida a un públic culte (editorials com Selecta o Aymà); en determinats moments hom potencia corrents novel·lístics catòlics.
B) La dirigida a un públic popular, que potencia la novel·la organitzant col·leccions de baix preu. La precarietat econòmica de les edicions no permet incidir en un públicextens, i sense públic ampli no hi ha possibilitats reals de professionalització o dedicació. Per tant sovinteja el tipus d’escriptor conegut com a "croat de la causa" que escriu per incentius extraliteraris o “de servei” i que pot excusar amb això les mancances de rigor. A més, la presència de la crítica fou feble i poc continuada, sense plataformes des d’on actuar, fins que no aparegué la revista“Serra d’Or” ja als anys 60.
Malgrat açò, el panorama novel·lístic dels 50 és molt diversificat i recull l'herència de la pre-guerra en l'esforç d'assentar una novel·la clàssica i en la recerca de vies de renovació.
El corrent dominant és el realisme psicològic perquè proporciona uns models establerts i acceptats a tot arreu. També comença a insinuar-se l'impacte dels nous corrents realistes: lanovel·la té voluntat de testimoni, de fer un retrat de la realitat social i de denunciar les injustícies.
Als anys seixanta, com a conseqüència de la recuperació econòmica, s’accentuà la represa cultural salvant una gran quantitat d’obstacles. El franquisme, pressionat internacionalment i per una creixent oposició, hagué d’acceptar una lleugera liberalització en alguns àmbits culturals.
Lanovel.la realista tindrà algunes característiques peculiars en alguns autors, com el testimoni i la referència constant a la Guerra Civil, tant en La Plaça del Diamant, de Mercé Rodoreda, com en Incerta glòria, de Joan Sales. En altres casos trobem la recreació d’un món mitificat, com veiem en Bearn, on Llorenç Villalonga novel.là la vida d’un vell aristòcrata il.lustrat, enciclopedista i...