Valentí Almirall


Castellano
Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904). Polític, advocat i periodista. Fill d'una família burgesa de Barcelona, és una de les figures més destacablesde la Renaixença de la segona meitat del segle XIX, tant pel seu activisme cultural com per la seva importància política.
La seva labor pública comença amb laRevolució de Setembre de l'any 1868, on participa activament. Crea el Partit Republicà Democràtic Federal i és president del Club dels Federalistes. Director delFederalista i del Diari Català, col·labora amb la premsa progressista i pren part en el pacte de Tortosa (1869). També dirigeix ​​l'Escola Industrial i Mercantil deSabadell i és regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
La seva ascendència és rellevant especialment a través dels seus textos i de la seva direcció política. Publicadiverses obres de temàtica federalista i catalanista, com Lo Catalanisme, considerada la seva obra més emblemàtica. Va ser membre de l'Ateneu Lliure de Barcelona,l'Ateneu Barcelonès i dels Jocs Florals. A partir de l'any 1879, publica els seus últims treballs, idea i organitza els dos congressos catalanistes (1880 i 1883), elCongrés Juriconsulto català (1881) i el Centre Català (1882), alhora que redacta el "Memorial de Greuges "(1885).
Convertit en un dels principals dirigents delfederalisme intransigent barceloní, arriba a la seva plenitud política i intel·lectual cap a l'any 1886. Encara que el seu projecte polític no es consolida, més de centanys després de la seva mort, el seu llegat ideològic i la seva trajectòria política representen un punt de referència per entendre el catalanisme polític.