Vamos

7.1.4. El cirerer
1. La felicitat efímera. La relació de la Teresa amb el notari Amadeu Riera
2. Que cal aprofitar el temps de la felicitat, sovint unita la joventut.
7.1.5. El llorer
91
1. En la cultura occidental el llorer té el sentit de triomf i també d’eternitat. A l'antiguitat i l'edat
mitjanas'utilitzava aquesta planta per coronar els poetes, els artistes i els savis . El llorer
gaudia d’un gran prestigi als temps antics i era una de lesplantes predilectes dels déus. A
Grècia era símbol de glòria i immortalitat. Fou consagrat a Apol•lo déu de la música i de les
arts. Els generals romansembolcallaven amb llorer els missatges victoriosos. Com a símbol de
victòria i de pau, els herois i els poetes eren coronats amb les seves fulles. La poblaciócristiana porta a beneir branques el diumenge de Rams i les conserva a les llars. A més se li
atribuïen propietats medicomàgiques ja que es creia queforagitava les desgràcies i les
malalties contagioses.
2. A la cultura grecollatina el llorer va unit al mite de Dafne, la nimfa que, per evitar serencalçada per Apol•lo, es metamorfoseja en llorer.
3. A la novel•la, l’arbre va unit al mite de la metamorfosi de la nimfa, esdevinguda llorer abans
de serencalçada per Apol•lo. Són elements que permeten la identificació entre Maria i Ramon,
amb la mort de la noia abans de ser posseïda per aquest. A través de lasimbiosi amb l’arbre –
la llosa al peu del llorer, el fantasma de la Maria, la teranyina– la Maria aconsegueix la
pervivència.
7.1.6. Els cedres