VARIABILITAT I CARÀCTERS BIOLÒGICS.

VARIABILITAT I CARÀCTERS BIOLÒGICS.
Segur que més d’un cop t’han dit que t’assembles al teu pare, a la teva mare o
a d’altres familiars.
Potser algun cop t’has preguntat com pot ser que els bessons univitalins siguin
tan semblants.

Bessons univitalins
També deus haver sentit a parlar de malalties hereditàries, que passen de
pares a fills o d’avis a nets
Tots els individus d’una mateixaespècie, les persones per exemple, compartim
un conjunt de característiques o caràcters biològics. El color dels ulls, la forma
de les ungles o l’alçada són caràcters biològics humans que són fàcils
d’observar. N’hi ha d’altres com el grup sanguini, la fisiologia cardíaca, ... que
no són observables a primer cop d’ull.

El color dels ulls és un caràcter biològic

1

Ara bé hi hapersones que tenen els ulls blaus, d’altres els tenen verds,
marrons o negres. No tots tenim els ulls del mateix color, la mateixa alçada o el
mateix ritme cardíac. Les diferències en els caràcters biològics entre els
membres d’una mateixa espècie s’anomena variabilitat.

Els caràcters biològics poden classificar-se en caràcters quantitatius, quan es
refereixen a característiques amb un ampliventall de possibilitats com l’alçada i
el pes o caràcters qualitatius que fan referència a un tret representat per
poques variants clarament diferenciables, com per exemple el grup sanguini
que pot ser A, B, AB o O..
Alguns d’aquests caràcters són adquirits al llarg de la vida i no són transmesos
a la descendència. Per exemple si anem cada dia al gimnàs tindrem la
musculatura ben desenvolupada.D’altres caràcters són hereditaris i es transmeten de pares a fills, com per
exemple, el color dels ulls, el color dels cabells o el grup sanguini.
Aquests caràcters hereditaris sovint també estan influenciats per factors
ambientals. Això fa que dues persones amb una mateixa base hereditària però
hàbits diferents poden presentar aparences diferents. Per exemple, dues
persones amb una mateixapigmentació de la pell, però que un té l’hàbit de
prendre el Sol i l’altre no tindran diferent aspecte.
Avui dia sabem que la informació sobre els caràcters hereditaris es troba en el
nucli de les cèl·lules. Quan, en la reproducció sexual, els gàmetes
(espermatozou i òvul en animals) s’uneixen, es forma una cèl·lula anomenada
zigot. El zigot, amb informació hereditària provinent dels dosprogenitors,
comença a dividir-se, formant l’embrió, nom que rep l’organisme fins que
adquireix l’estructura característica de l’adult.

En la fecundació l’espermatozoide s’uneix a l’òvul
per a formar la primera cèl·lula del nou individu o
zigot.

2

ELS CROMOSOMES I ELS GENS
Ja sabem que tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules i que
les cèl·lules estan formades pertres elements
bàsics: la membrana
plasmàtica, un citoplasma que conté els orgànuls cel·lulars i el material genètic.

Els éssers vius estan formats per cèl·lules.

Els sers vius que estan formats per una sola cèl·lula són els organismes
unicel·lulars. Els sers vius formats per més d’una cèl·lula són els organismes
pluricel·lulars.
Hi ha dos tipus de cèl·lules: les cèl·lules procariotes delsbacteris que tenen el
material genètic sense separació del citoplasma i les cèl·lules eucariotes com
les de la resta de sers vius, bé siguin unicel·lulars o pluricel·lulars que tenen el
material genètic separat del citoplasma per una membrana nuclear, a l’interior
del nucli de la cèl·lula.
Tots els organismes pluricel·lulars provenen d’una única cèl·lula, el zigot, format
per la unió d’unespermatozoide i un òvul. Ara bé, què és el que determina que
el zigot es converteixi en un conill, un arbre o una persona? Lògicament, el
zigot ha de portar la informació de com ha de créixer.
Però amb això no n’hi ha prou: en un individu adult hi ha molts tipus de cèl·lules
(neurones, glòbuls blancs, cèl·lules musculars, etc.) que fan unes funcions molt
diferents, fins algunes que varien...