Vegatación i usos del sól de Barcelona
Páginas: 9 (2064 palabras)
Publicado: 2 de febrero de 2015
LA VEGETACIÓ I L’ÚS DEL SOL:
VEGUERIA DE BARCELONA
GEOGRAFIA DE CATALUNYA
CURS 2014/2015
jordi lopez gimenez
Elaboreu un treball sobre vegetació i usos del sòl de la regió o comarca, tot mirant d’entendre la seva distribució territorial. Comprèn els següents apartats:
1- Selecciona el mapa de la vegetació potencial dela comarca de referència (finestra O.Bolós: 1:250.000). Còpia-enganxa.
La veguería de Barcelona que comprén les comarques del: Barcelonés, Maresme, Vallés Oriental, Vallés Occidental, Alt Penedés, Garraf i Baix Llobregat.
2- Relaciona els tipus de vegetació de la comarca amb les condicions geològiques i del relleud’aquesta, l’altitud, l’exposició, el pendent, el clima... Breu comentari.
Barcelona forma part del Segment central en la divisió de Catalunya on compren del Montseny al Priorat. Hi ha una serra litoral (Garraf, Ordal 633m) una fossa prelitoral (Penedès) i una serra prelitoral (Montserrat 1224 m). Com veiem en aquest mapa en la vegueria de Barcelona hi trobem Alzinar marítim amb marfull i Alzinarmarítim amb sotabosc de màquia pel que fa a la vegetació potencial de la capital catalana
Pel que fa a l’Alzinar és un bosc esclerofil·le dominat per les alzines a l'estrat arbori, però amb un doble estrat arbustiu on abunden els arbusts i les lianes. Contràriament, l'estrat herbaci hi és escàs, a causa de l'ombra permanent que generen els estrats superiors. A Catalunya, es desenvolupa en els indretssecs i assolellats de les terres baixes amb clima mediterrani marítim subhumit i temperat.
L'estrat herbaci sol ser molt pobre per la manca de llum a nivell del sòl. Tot plegat confereix a l'alzinar una massa força compacte i impenetrable, amb plantes adaptades a les condicions rigoroses de dèficit hídric del domini mediterrani.
La màquia és una comunitat arbustiva esclerofil·la (adaptada ala manca d'aigua) alta, densa i ombrívola. Algunes de les plantes característiques d'aquesta formació vegetal són el margalló (Chamaerops humilis), que és l'única palmera autòctona d'Europa; el garric (Quercus coccifera); el llentiscle (Pistacea lentiscus), i l'ullastre (Olea europaea), entre d'altres.
Selecciona cinc espècies d’arbres o arbusts representatives de la vegetació de la comarca iper cadascuna d’elles recull: imatge general de la planta i imatge de la fulla i fruit (copy paste a partir recerca internet o publicació, amb cita de la font) i comentari sobre els aprofitaments comuns de cadascuna d’aquestes plantes (Herbari de la Història natural dels Països Catalans, FEC; altres fonts a internet: citar-les).
LLENTISCLE (Pistacia lentiscus)
És una planta amb flors de lafamília de les anacardiàcies. És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són vermells i després -quan maduren- es tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar.
La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacionsd'ortodòncia, per a la fabricació de vernissos, així com en pastisseria i per a fabricar licors. El llentiscle o mata s'utilitza per a fer garlandes vegetals per la propietat de conservar la fulla verda durant molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn.
La fusta del llentiscle és de color de rosa o ocre, amb venes grogues. S'usa en ebenisteria o fusteria. Com a llenya també és unbon combustible.
Planta del llentiscle. Font: xtec.cat Flor del llentiscle. Font: xtec.cat
ARBOÇ (Arbutus unedo)
És una planta amb flor de la família de les ericàcies. Té fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora,...
VEGUERIA DE BARCELONA
GEOGRAFIA DE CATALUNYA
CURS 2014/2015
jordi lopez gimenez
Elaboreu un treball sobre vegetació i usos del sòl de la regió o comarca, tot mirant d’entendre la seva distribució territorial. Comprèn els següents apartats:
1- Selecciona el mapa de la vegetació potencial dela comarca de referència (finestra O.Bolós: 1:250.000). Còpia-enganxa.
La veguería de Barcelona que comprén les comarques del: Barcelonés, Maresme, Vallés Oriental, Vallés Occidental, Alt Penedés, Garraf i Baix Llobregat.
2- Relaciona els tipus de vegetació de la comarca amb les condicions geològiques i del relleud’aquesta, l’altitud, l’exposició, el pendent, el clima... Breu comentari.
Barcelona forma part del Segment central en la divisió de Catalunya on compren del Montseny al Priorat. Hi ha una serra litoral (Garraf, Ordal 633m) una fossa prelitoral (Penedès) i una serra prelitoral (Montserrat 1224 m). Com veiem en aquest mapa en la vegueria de Barcelona hi trobem Alzinar marítim amb marfull i Alzinarmarítim amb sotabosc de màquia pel que fa a la vegetació potencial de la capital catalana
Pel que fa a l’Alzinar és un bosc esclerofil·le dominat per les alzines a l'estrat arbori, però amb un doble estrat arbustiu on abunden els arbusts i les lianes. Contràriament, l'estrat herbaci hi és escàs, a causa de l'ombra permanent que generen els estrats superiors. A Catalunya, es desenvolupa en els indretssecs i assolellats de les terres baixes amb clima mediterrani marítim subhumit i temperat.
L'estrat herbaci sol ser molt pobre per la manca de llum a nivell del sòl. Tot plegat confereix a l'alzinar una massa força compacte i impenetrable, amb plantes adaptades a les condicions rigoroses de dèficit hídric del domini mediterrani.
La màquia és una comunitat arbustiva esclerofil·la (adaptada ala manca d'aigua) alta, densa i ombrívola. Algunes de les plantes característiques d'aquesta formació vegetal són el margalló (Chamaerops humilis), que és l'única palmera autòctona d'Europa; el garric (Quercus coccifera); el llentiscle (Pistacea lentiscus), i l'ullastre (Olea europaea), entre d'altres.
Selecciona cinc espècies d’arbres o arbusts representatives de la vegetació de la comarca iper cadascuna d’elles recull: imatge general de la planta i imatge de la fulla i fruit (copy paste a partir recerca internet o publicació, amb cita de la font) i comentari sobre els aprofitaments comuns de cadascuna d’aquestes plantes (Herbari de la Història natural dels Països Catalans, FEC; altres fonts a internet: citar-les).
LLENTISCLE (Pistacia lentiscus)
És una planta amb flors de lafamília de les anacardiàcies. És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són vermells i després -quan maduren- es tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar.
La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacionsd'ortodòncia, per a la fabricació de vernissos, així com en pastisseria i per a fabricar licors. El llentiscle o mata s'utilitza per a fer garlandes vegetals per la propietat de conservar la fulla verda durant molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn.
La fusta del llentiscle és de color de rosa o ocre, amb venes grogues. S'usa en ebenisteria o fusteria. Com a llenya també és unbon combustible.
Planta del llentiscle. Font: xtec.cat Flor del llentiscle. Font: xtec.cat
ARBOÇ (Arbutus unedo)
És una planta amb flor de la família de les ericàcies. Té fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.