Vero

Normes de citació bibliogràfica:
Quan hem de fer qualsevol treball, cal recórrer a l’ús de determinats llibres de consulta per tal de fornir d’informacions la nostra investigació. Si no volemésser acusats de plagi en fer passar per treball nostre les informacions consultades per realitzar la feina, cal que explicitem clarament d’on n’hem extret la informació. Per a això, hi ha unes normesque ens poden ajudar a citar adequadament les fonts consultades. Ací van uns petits consells que et seran de molta ajuda:
1. Si el que vols citar és el llibre sencer, perquè l’has consultat moltesvegades, cal que comences així:
Cognom de l’autor/a, Inicial del nom (any de l’edició que tens): Títol del llibre, ciutat d’edició, nom de l’editorial, col·lecció, nombre dins la col·lecció.Cada part de la citació té un tipus de lletra. Així, per exemple, el cognom de l’autor/a i la inicial es solen escriure en versaletes (les trobaràs a la pantalla prement on diu “Format”, despres“Font” i, finalment, seleccionant “Efectes”). L’any d’edició va entre parèntesis. El títol del llibre va en lletra cursiva. La ciutat d’edició i l’editorial ja s’escriuen en el tipus de lletra general quehages utilitzat a tota la resta del document.
Per tal que te’n faces una idea, ací en tens un exemple:
|Martorell, J. (1990): Tirant lo Blanc. A cura de Francesc Machirant . Alzira, Ed. Bromera,Els nostres autors, núm. 10. |

Potser en tots els llibres no hi trobaràs tantes dades. No les inclogues, doncs.
Una remarca, en el cas que hi haja més d’un autor/a ino vulgues escriure’n totes les dades, pots posar només el cognom i la inicial del primer dels autors (per ordre alfabètic del cognom de l’autor/a) seguit de l’abreviatura llatina “et al.” , que voldir “i d’altres”:
|Baldaquí, J.M. et al. (2003): Miralls 1. Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Alcoi, Ed. Marfil. |

2. Si el que vols és...