vicent estelles

Vicent Andrés Estellés
Llibre de Meravelles





Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 1924 i hi va morir el 1993.Es pot considerar el poeta valencià més important des d’Ausiàs March. Professionalment es va dedicar al periodisme,la qual cosa va condicionar el seu estil,ja que la seua poesia és una crònica social de la realitat que va viure.
Biografia
Quan va començar la GuerraCivil Espanyola tenia dotze anys, va aprendre l'ofici de forner i d'orfebreria, també va aprendre mecanografia. La guerra va influir especialment la seua obra, sent la mort un tema recurrent. Més tard va passar la joventut a València, i es va aficionar a la literatura de forma autodidacta. Els autors que més li van influir en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese, Walt Whitman,etc. el valencià Ausiàs March, els catalans Màrius Torres, Verdaguer, Josep Carner, Carles Riba, Rusiñol, Joan Salvat-Papasseit i el mallorquí, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. En el 1942, quan tenia díhuit anys, se va anar a estudiar periodisme a Madrid. Tres anys després faria el servici militar en Navarra. Amb 24 anys, va tornar a València i va treballar com a periodista en el diari Las Provincias,fent tot tipus de reportatges. Entaula amistat amb Joan Fuster, Xavier Casp i Manuel Sanchis-Guarner, escriptors valencians rellevants de l'època.
En 1955 es casaria amb Isabel, amb la que té una filla que va morir als quatre mesos, ancorant-ho ja per sempre en el tema de la mort en la seua obra, en particular el "Coral romput", inspirat en aqest fet. En 1958 va arribar a ser redactor cap de "LasProvincias", fins l'any 1978 en que va ser substituït per motius políticos.
Aquest acomiadament li va suposar una espècie de jubilació anticipada als 54 anys, per la qual cosa es va poder dedicar íntegrament a la seua obra, participant en mostres i altres activitats culturals. En el mateix any 1978 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En 1984 rep el Premon dels Lletres Valencianes.Durant uns anys es trasllada a Benimodo, una localitat de la comarca valenciana de la Ribera Alta, i combina la poesia amb la prosa. Rep nombrosos premis i homenatges, com el dels "Premis Octubre" en 1990.
Obra
Vicent Andrés i Estellés, un dels més grans poetes en valencià del segle XX, té una obra diversa i molt extensa. Encara que és més coneguda la seua poesia, també va escriure novel·les, obresde teatre, guions de cine i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, i sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe, i inclús vulgar. Tota la seua obra és difícil de catalogar, així com algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els "manuscrits de Burjassot", "Cançoner", o "Mural del País Valencià", que els publicavaen fragments o aquells poemes que considerava més adequats.
Les primeres publicacions són "Ciutat a cau d'orella" (1953) , "La nit" (1956) , "Donzell amarg" (1958) , i "L'amant de tota la vida" (1966) , que només són una xicoteta recol·lecció de tot el que havia escrit fins a eixe moment. A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica "Lletres de canvi"(1970) , "Primera audició" (1971) , "L'iventari clement" (1971) . En el 1971 va publicar dos obres molt importants: "La clau que obri tots els panys"y el supervendes "Llibre de Meravelles",quizás la seua obra més coneguda.
A partir d'este moment comença a ser reconegut i es publica l'anomenada obra completa, incloent "Recomane tenebres" (1972) , "Les pedres de l'àmfora" (1974) , "Manual deconformitats" (1977) , "Balanç de Mar" (1978) , "Cant temporal" (1980) , "Les homílies d'Organyà" (1981) que inclou novament "Coral romput", "Versos per a Jackeley" (1983) , "Vaixell de vidre" (1984) , "La lluna de colors" (1986) , i "Sonata d'Isabel" (1990) . De la seua prosa es destaca la novel·la "El coixinet" (1988) , l'obra teatral "L'oratori del nostre temps" (1978) , i les seues memòries: "Tractat...