Vicent Estellés

7.APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC.

Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor absolutament representatiu de la postguerra.
Elseixos temàtics sobre els quals gira la seua poesia són:
-La quotidianitat. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives, de les quals ell en fa l’inventari: la gent, els llocs, les cosessenzilles de la vida, les situacions històriques, o del dia a dia.
-La mort. El fet que la seua vida estiguera marcada de manera directa per la mort (la Guera Civil espanyola, la postguerra i lamort de la seua filla menuda) va fer que aquest tema esdevinguera permanent.
-L’amor. Es traca d’un amor personal, eròtic, quotidià i explícit; tracta l’amor aplicant la seua pròpia experiènciapersonal i amatòria com en Els amants. Aquest tractamet de l’amor enllaça d’una manera molt directa amb la literatura medieval del segle XV.
-Poesia de caràcter patriòtic. L’amor a la terra, a lallengua, a la història; la voluntat de voler catalogar el que som com a poble fa que aquest tema també tinga un tractament important; podem destacar el Llibre de meravelles.
La llengua poètica d’Estelléses construeix a partir de tres bases: La llengua dels nostres clàssics, especialment, d’Ausiàs March; la literatura catalana del segle XX i la llengua del carrer. Les característiques i lesaportacions més destacables del seu llenguatge poètic són:
1.-Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana motivat per dues raons: facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels. Caldestacar l’ús d’un registre col·loquial i, fins i tot, vulgar; expressions i frases fetes: “agafà una bufa” “a pastar fang”...
2.-Ús de comparacions d’influència ausiasmarquiana. Sovint relacionenuna idea abstracta amb un objecte absolutament quotidià i banal: "tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu".
3.-Ús d’una adjectivació característica: La utilització de la qualificació doble,...