Vinguda Del Surrealisme - Joan Fuster

VINGUDA DEL SURREALISME

I'any 1924 publica André Breton el seu Manifeste. Tot un intens període de provatures i d'especulacions, en el qual confluïen inquietuds literàries i artístiques,l'esperit relaxat de la postguerra, noves posicions polí­ tiques, revelacions psicològiques i un robust designi de rebel·lia, tot això, i alguna cosa més, es coOrdina en la doctrina delsurrealisme. La troballa que va influir-hi d'una manera decisiva fou la teoria de Sigmund Freud sobre l'inconscient. r exploració psiquiàtrica del famós metge vienès posava a l'abast de l'experiènciad'artistes i d'escriptors una zona de la personalitat humana que fins aleshores havia quedat postergada; més ben dit: ignora­ da. Era la zona dels instints tèrbols i dels mecanismesinexplicabl,es de l'ànima, la part borrosa i somniosa de l'home. Cinc segles de racionalisme més o menys atent, vint segles de moral cristiana, havien reprimit la mani­ festació d'aquests ressorts secretsde la nostra vida. Del Renaixement ençà, sobretot, la vigilància intel·lectual es fa més aguda, i el Romanticisme a penes suposa una tímida reacció sentimental. Els surrealistes estaven cridatsa aprofitar-se de l'alliberament que el freudisme significava. Conegut el poder de la subconsciència, sabent ja la riquesa que atresora, no s'hi podia renunciar. Havien caigut els«prejudicis»ètics i estètics que podrien oposar-se a l'explotació del continent humà acabat de descobrir. s'adopta, com a principi, que tot l'irracional és «meravellós». I s'inverteix el predomini delselements que es reuneixen en l'obra «artística» i «literària»: Freud dirà a algun dels surrealistes que, si en l'art del passat buscava el descuit que deixa escapar el fons subconsci­ ent, en eldels surrealistes intentarà esbrinar allò que de conscient se'ls escapa. Breton creia factible, en el futur, una resolució superior dels dos estats contradictoris que són la «realitat» i el