Vocabulari Història de l'art

Àbac: motllura superior que corona el capitell. És on es recolza l’arquitrau. Està situat damunt de l’equí. En l’ordre dòric esta format per una peça prismàtica, al jònic s’enrotlla amb espirals i al corinti se simplifica i s’estilitza.
Absis: construcció de forma semicircular adossada a la nau o naus d’una església o temple.
Absidiola: absis secundari, més petit que l’absis principal,normalment situat a la nau lateral d’una església.
Acant: ornamentació dels capitells corintis que imita la fulla d’acant, fulla amb forma punxeguda.
Acròpoli: part de la ciutat grega situada a la part alta d’un turó o muntanya, fortificada, on es construeixen els edificis més significatius i emblemàtics de la polis com per exemple els temples.
Àgora: Plaça pública situada al centre de la ciutat onnormalment es feien els intercanvis comercials, i el centre comercial, polític i cultural de la ciutat.
Amfiteatre: edifici públic romà on es representaven espectacles públics i jocs (com les naumàquies o les lluites d’animals) que sorgeix de la unió de dos teatres semicirculars formant una figura més avia el·líptica. Està format per la càvea (grades) la orquestra i l’escena. Un EXEMPLEREPRESENTATIU ES L’AMFITEATRE DE FLAVI.
Anta: pilar adossat a un mur que sobresurt i té dues funcions: ornamentaria i de reforç del mur.
Alt relleu: escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurti més de la meitat del volum.
Amfipròstil :temple amb un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes.
Arc: element arquitectònic sostenidor, generalment corb, que cobreix una obertura oun buit entre dos punts fixos.
Arc de mig punt: arc pertanyent a l’art romà i al romànic, format per una semicircumferència.
Arquitectura: art de projectar i construir edificis amb una finalitat funcional i estètica; pot ser civil, religiosa, militar...
Arquitrau: element horitzontal de pedra que uneix dos pilars o columnes. És la part inferior de l’entaulament i descansa sobre l’àbac.Arquivolta :conjunt d’arcs abotzinats que emmarquen la cara frontal d’un arc o d’una portada romànica o gòtica.
Atri: Pati porticat de les domus romanes (les cases de la població benestant) situat al centre de la domus que tenia una funció organitzadora i distribuïdora de les habitacions.
Baix relleu: escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurti menys de la meitat del seuvolum.
Base: part baixa de la columna on hi reposa el fust. Serveix per sostenir tota la columna.
Basílica: edifici rectangular romà en el qual es duien a terme actes jurídics (tribunals). Més endavant els cristians adaptaran la forma basilical per convertir-les en esglésies i rendir culte i celebrar cerimònies.
Bust: forma part de l’art romànic, del retrat realistes. És una representació de lapart superior del cos humà; les espatlles, la part superior del pit i el cap.
Cànon: conjunt de regles i normatives que regulen les proporcions de l’escultura o l’arquitectura, d’acord amb un model ideal establert. El cànon permet establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una extensió.
Capitell: Element arquitectònic. part superior d’una columna opilar sobre la qual s’assenta l’arquitrau. La forma i la ornamentació dels capitells determinen els diferents ordres de l’arquitectura clàssica grega: poden ser dòrics (capitell llis), jònic (capitell amb dues volutes als costats) i corinti (capitell decorat amb fulles d’acant). Està format per un collarí, un equí i un àbac.
Cariàtide: figura de dona que fa la funció de columna i sosté l’arquitrau.El seu cap fa la funció de capitell.
Càvea: Element de l’art romà, forma part del teatre, son les grades. Tenen forma d’hemicicle i està destinada als espectadors. Esta dividida en 3 zones: la una cavea (nobles i orquestra) media cavea (classe mitjana) i la summa cavea (classes pobres).
Cel·la/Naos: estància principal d’un temple grec, on hi ha la representació del déu a qui està dedicat el...