Vocabulari Locke politica

LOCKE: CONCEPTES I VOCABULARI

Política
Estat de natura: situació natural de l’ésser humà, en la qual es trobarien els homes abans del sorgiment de les societats polítiques. Per Locke, en l’estat de natura els homes tenen plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quant obeeixin la llei natural.
Llei natural: llei de Déu i de la raó que és tambéuna llei moral per l’home. Contempla que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o les possessions d’un altre.
Estat de guerra: esdevé quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra un altre. Com que qui declara tals intencions abandona, en certa manera, l’estat de natura, qui està amenaçat està legitimat a emprar qualsevolcosa al seu abast per defensar-se, fins i tot, si cal, té dret a causar la mort de l’agressor. En estat de guerra, segons la llei natural, cal que l’home es defensi tant com sigui possible perquè la defensa i protecció dels innocents és prioritària, per això el vulnerat té dret a destruir aquell qui li faci la guerra.
Pacte: convenció, contracte amb el qual s’instaura un poder polític que té lafunció de fer justícia, d’assegurar els drets naturals fent lleis clares i fent-les complir. És un pacte que implica la creació d’un Estat civil una mica diferent al de naturalesa. Es tracta d’un pacte entre individus que inclou la clàusula que tot el que s’estableixi es faci per consens. Amb tot, els contractants han de pactar regir-se, a partir de llavors, per la majoria. Estrictament, la llei dela majoria, és l’única norma del contracte i legitima la possibilitat de destitució dels governants si actuen en contra de la missió rebuda.
Societats polítiques: formacions polítiques que sorgeixen en el moment en que els homes decideixen ajuntar-se i donar legitimitat a un poder extern perquè reguli, legisli i apliqui la llei. La societat política es manifesta com un àrbitre imparcial. Elshomes passen de l’estat de naturalesa a la societat civil quan instauren un jutge competent per resoldre els litigis, per tant, els règims que no posseeixen un sistema judicial autònom (com la monarquia absoluta) no es poden considerar societats polítiques.

Crítica al liberalisme: Locke és considerat un dels pares del liberalisme per la seva defensa dels drets individuals i de la propietatprivada. Val a dir, que en el seu temps les seves idees polítiques van ser considerades força revolucionàries i progressistes: va criticar a tort i a dret els abusos dels règims absolutistes decantant-se a favor d’una societat política regida per la llei de la majoria. Gran part de les idees de Locke es van realitzar amb el triomf de la Revolució gloriosa el 1688 amb la qual es va aconseguirrestringir fortament l’autoritat del monarca i donant més poders i autonomia al parlament anglès. 150 anys més tard, Karl Marx, en un context social i econòmic bastant distant on la gran propietat i el proletariat obrer (explotat i empobrit pels abusos dels grans propietaris capitalistes) s’oposarà al liberalisme i a les idees que van defensar els primers pensadors liberals com Locke. Marx el criticaperquè situa a la propietat privada en un dels llocs més alts de les necessitats socials (quan aquesta hauria de ser abolida perquè és la base de l’opressió de l’home). El liberalisme, per ell, és la doctrina on els interessos col·lectius queden limitats per les finalitats particulars i Locke és el teoritzador d’aquest individualisme burgès.













ESQUEMA VIDEO:
TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVILFer polítiques vol dir fer contractes (contractualisme social de Hobbes, que diu que els homes han d’estar en un estat de por). La idea que el poder és d’algú com Déu o el Bé, s’ha acabat (Concepció divina del poder).
El contractualisme intenta expicar l’origen de l’estat i el poder polític.
I. Del poder polític: crítica a l’absolutisme i a la monarquia de dret diví. Poder polític és la...