wassa




MODEL CONDUCTISTA



No han fet una teoria de l’evolució de la personalitat, sinó una teoria de l’aprenentatge.

Les teories conductistes són una part important de la psicologia actual, sobretot en l’estudi de l’aprenentatge i per tant en la Psicologia Evolutiva i de la instrucció.

HISTÒRIA

El conductisme neix bàsicament en contraposició a les teories estructuralistes a finaldel segle passat ( s. XIX) i al començament d’aquest segle. Aquestes teories utilitzaven el mètode de la “ introspecció” . El que interessa als conductistes es: la conducta humana observable. En aquell temps a Europa apareixia la noció d’inconscient.

Els conductistes diran que la introspecció no és un mètode científic, perquè en aquest ens hem de fiar del que la persona diu, i per tant, no espot comprovar científicament.

Davant d’això van pensar en una teoria absolutament científica basada en l’observació i la comprovació de dades.

El seu fonament teòric esta basat en que: a un estímul li segueix una resposta, sent aquesta el resultat de la interacció entre l’organisme que rep l’estímul i el medi ambient.


POSTULATS BÀSICS DEL MODEL CONDUCTISTA.

La conducta anormal noes simplement un símptoma (resposta desadaptada), sinó el resultat d’un mal aprenentatge.

Tota conducta és apresa. Per tant si és apresa, pot ser modificada.

Tot allò que està mal après, és pot desaprendre, si utilitzem les eines adequades.

L’avaluació i diagnòstic conductual consisteix en saber les característiques de la conducta, els seus antecedents i els seus conseqüents.

Laintervenció terapèutica consisteix en la modificació dels antecedents i conseqüents amb l’objectiu de modificar-la.

La conducta por ser
explicita/manifesta (la veiem) com actes motors, verbals.....
implicita/encoberta: pensaments, imatges mentals, activitat fisiològica.
El anomenats “processos mentals subjectius”, no son més que conductes encobertes que es regeixen pels mateixos principisde l’aprenentatge.

OBJECTIU



ES L’ANÀLISI DE LA CONDUCTA (QUAN, COM, A ON...) I L’INTENT DE MODIFICAR-LA.




IVAN PAVLOV és un dels precursors.

Ivan Petrovich Pavlov (1849-1936) Metge rus, va rebre el premi Nobel de Medicina per els seus estudis sobre els precursors digestius, experimentant amb gossos. Va ser el descobridor del Condicionament Clàssic, que posteriormentaportaria part del fonament teòric del CONDUCTISME

Pavlov i el reflex condicionat: Experiment del Gos De Pavlov: Va observar casualment que als gossos que tenia al seu laboratori, només en sentir els passos de la persona que els portava el menjar, començaven a salivar i a segregar sucs gàstrics, es a dir que semblava que els gossos havien après a anticipar el menjar. Pavlov va estudiar aquest fet ies va preguntar si qualsevol altre estímul , per exemple el so d’una campana, podria provocar la salivació si s’associava a la presentació del menjar..
Desprès d’uns quants dies repetint la seqüència del so de la campana-presentació del menjar, el gos començava a salivar només en escoltar el so, encara que no hi hagi menjar.
S’ha produït una associació entre dos estímuls que en principi notenien cap relació







CONDUCTISME CLÀSIC:

El primer autor que es considera ell mateix conductista i que fins i tot va ser el creador del nom conductisme és JOHN B. WATSON(1878-1958).


El Conductisme de Watson s’anomena CONDUCTISME CLÀSIC


Publica: l’any 1913 “la psicologia tal com la veu un conductista”
1919 “la psicologia des del punt de vista d’un conductista”
1924La seva obra fonamental “Behaviour” en anglès conductisme.

Influenciat per Pavlov, considerava que els actes de la vida no eren més que reflexes. Suposava que els comportaments humans complexes eren el resultat d’una llarga història de condicionaments.
Per ell l’aprenentatge es produïa per:


El condicionament clàssic, es adir, per l’associació temporo-espacial d’un estímul (condicionat o...