Xics Tics Mics Camacurts I

Xics, tics, mics, camacurts, i...ballarics!

Avui és un dia en el que demano un moment de pausa i reflexió. No més que això. Cadascú se'l pot prendre a la seva manera, lliurement, i com prefereixi,sense limitacions. Alguns podeu fer com jo, deixar-ne constància en un escrit, els altres, podeu emmagatzemar-ho en la memòria o si més no, podeu pensar-hi i, finalment, deixar que el record esvolatilitzi.
Partim de que avui, 9 de novembre és un dia històric per a molts catalans, catalanes i ciutadans d'aquest lloc nombrat món. Una part d'aquests han dipositat per primera vegada un simbòlicpaper dins d'una urna i han passat a formar part d'aquesta societat democràtica amb dret d'elecció. Els altres, com de costum, han seguit el ritual amb tota seguretat i saviesa, encara que sabent queaquesta vegada era memorable.
Avui és dia per esmentar aquell discurs de Pau Casals que ens va ficar a tots els la pell de gallina, tot parlant de la nostra terra i les seves arrels, de la llibertat,la lluita i l'estima envers aquesta, i l'agraïment i l'emoció tot recordant-la. És dia per recordar com n'és de bell el nostre petit país, que tal i com diu Lluís Llach, "des de dalt d'un campanar,podem veure-hi el campanar veí". Podríem passar-nos el dia nombrant poetes, autors, músics,pintors...que han deixat part del seu enginy parlant d'aquesta, retratant-la i donant-la a conèixer.
Podríemdir que busquem el nostre lloc, o si més no ja l'hem trobat i volem tornar a fer-lo nostre, i, és normal que forces majors s'esforcin en impedir-ho. Boig seria aquell qui deixés escapar un territori iuns ciutadans com els que hi ha a Catalunya, no? Deixar perdre una terra xica, tica, mica, camacurta i ballarica amb uns fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics que estimen amb esma la sevamare, aquella qui els ha donat una llengua, una cultura i un plat a taula.
Així que mentre uns intenten treure'ns-la de les mans i fer-se-la seva, nosaltres viurem l'esperança dels qui lluiten cada dia...