zzzzzzzzzzz

SEQÜÈNCIES ARGUMENTATIVES

funció
Les seqüències textuals predominantment argumentatives tenen com a funció convèncer el receptor, o millor dit, provocar l’adhesió del receptor a la tesi o les tesis defensades per l’emissor.
En primer lloc, cal tenir en compte que una argumentació parteix de la base que la tesi o les tesis no són 100% demostrables. D’altra banda, qui argumenta pressuposaque el receptor no està d’acord amb ell o, si més no, no n’està totalment convençut. La veritat no és a la base de les seqüències argumentatives, sinó la persuasió, és a dir, un punt de vista, una perspectiva, una opinió que es vol estendre al receptor.
La intencionalitat dels textos argumentatius és clarament subjectiva, explícitament i obertament subjectiva; aquí és on rau la seva autoritat, enel fet que no amaga la subjectivitat.
És imprescindible recollir informació prèviament, contrastar-la i organitzar-la per tal de poder formar-se’n una opinió coherent i exportable. Donar raons perquè una altra persona adopti tal o tal conclusió no pot ser una forma d’improvisació.

estructura
L’argumentació ha de posar en joc tots els recursos que serveixin per donar suport a una o diversestesis a través d’arguments convincents. La tesi és la idea fonamental al voltant de la qual reflexionem: la idea de la qual volem que participi el receptor. Pot aparèixer al principi, al final del text (tot ocupant el lloc de la conclusió) o pot no aparèixer explícitament. Ha de ser ben clara i poc extensa. Els arguments han de servir per sustentar la tesi, han de cridar l’atenció del receptor,dirigir-lo a assimilar-la, amb els recursos i les estratègies més adequats o eficaços per a la finalitat de la persuasió (tenint en compte que els arguments poden apel·lar a la lògica –logos–, als sentiments i la ideologia del receptor –pathós– o poden servir-se de la impressió que causa l’emissor –ethós–). D’altra banda, cal tenir present els contraarguments, és a dir, que cal preveure lesobjeccions que podria presentar el receptor i cal contrarestar-les o rebatre-les abans que es produeixin, ja que l’argumentació és purament dialèctica (com una conversa, que compta amb la possibilitat de reformular estratègies); en ella es confronten aspectes contraposats sobre una mateixa qüestió.
Per últim, hem de considerar la importància de les premisses o implícits, aquelles creences o imatgesmentals més o menys admeses o acceptades per tothom. Per exemple: Sempre que fem alguna cosa per algú, la fem per interès. Tothom vol guanyar diners. En la competició, guanya el millor. La justícia i la veritat són valors primordials. Els éssers humans estan per sobre de les bèsties. És millor molt que poc. És millor allò que creu la majoria (sensus omnum). Cal buscar allò probable abans que allòimprobable. Preferim allò que es pot fer abans que allò que s’hauria de fer. Preferim abans les persones de la nostra família que les persones estranyes. Considerem millor el que és primer. Col·loquem les lleis per sobre dels fets dels éssers humans. Establim un ordre de prioritats. El que no és bo per tu no és bo per als altres..
Si no entenem bé que són els implícits, podem observar-los enaquestes dues oracions a través de la utilització dels connectors:
a) Les vacances són bones, per tant, són agradables.
b) La disciplina és bona, malgrat que no és agradable.
Per fer aquestes afirmacions, l’emissor assumeix un implícit: les coses bones són agradables.
Observem ara aquest eslògan d’un anunci:
«Si SAAB produís cotxes en massa, cap SAAB seria com és.»
Aquest argument té algunsimplícits: SAAB no produeix cotxes en massa. Els cotxes SAAB estan molt bé com són ara. La producció en massa és s’utilitza en la indústria. La producció en massa no és bona. El contrari de la producció en massa, és a dir, la producció artesanal o acurada, és bona. Si vols un cotxe de producció artesanal o acurada, la teva opció és un SAAB.
Aquest eslògan pretén persuadir el receptor perquè compri un...