h. art

Context cronològic, històric i cultural.
Context cronològic: és una estàtua del 350-330 a.c., és a dir a la meitat del segle IX a.c. L'estàtua ornava el temple d'Hera, a Olímpia, on fou trobada durant les excavacions dutes a terme l'any 1877. Avui es troba al Museu Arqueològic. Context històric: 476 aC fins a 323 aC. Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Els perses haviensotmès les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. Un cop acabades les guerres mèdiques s’ha de reconstruir l’acròpolis. Comencen pel Partenó i ho fan ostentosament per demostrar el seu poder després d’haver liderat la lliga de Delos en tota la reconstrucció va serfeta sota les ordres de Pericles (govern de la pólis). Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338 aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des de l’Europa fins a l’Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base. A la seva mort, però el seu imperi esva dividir en diferents regnes. Context cultural: Aquesta concretament pertany a finals del període Clàssic i transició cap a l’Hel·lenístic. Al segle IV aC. Atenes perd l’hegemonia política i les guerres del Peloponès. Això va crear crisi, inquietud... i també es reflecteix en l’art, que començarà a perdre la serenitat típica del període clàssic.
Estil de l’obra i digues 4 característiques.Aquesta obra és de l’estil clàssic i els elements que l’identifiquen com a tal són:
-Trobem uns materials bàsics que serien els següents: el bronze i el marbre. -El tema central sempre serà la figura humana. -La monocromía de les escultures. -L’idea de bellesa es basa en la proporció i l’equilibri. -Trobem dos tipus de tipología la de relleu i la exempta.
Característiques formals, esculturals,tècniques i materials
Formals: Pel que fa a l’escultura, és un grup escultòric exempt i un volum rodó, fa 2,13m. i es troba dempeus. En quant a la composició, dominen dues línies: una recta, que és on es recolza la figura, i una corba en forma d’”S”, anomenada “corba praxiteliana”, que dóna una posició de contraposto, i dóna més dinamisme. Cal destacar la túnica, que presenta diverses qualitatstàctils; també el tors, més treballat que la resta del cos i com una característica clàssica l’aparició del trepant en el cabell. D’altra banda, Hermes amb Dionís infant l'elevació del maluc, conseqüència de l'ondulació del tronc, la delicadesa amb què es defineix els músculs i l'acabat amb la tècnica del sfumato, fan que es perdi tensió i que la figura guanyi mobilitat. A més, el punt de vista òptim ésel frontal; pel que fa al ritme, la figura es mostra  en contraposto que dóna més dinamisme a la figura; pel que fa al temps, la figura copsa un instant; el seu acabat és llis, però per darrere (l’esquena), l’escultura no es veu acabada ni llisa, si més no, rugosa; la llum rellisca sobre l’obra i crea efectes de clarobscur. I se suposa que els ulls i els llavis anaven policromats.  esculturals:la estructura d’aquesta estàtua és de contraposto, és a dir, la cama dreta està en tensió, en canvi la cama esquerra està en repòs. El braç dret sembla que esta enlairat, i el braç esquerra esta aguantant la criatura. Tècniques i materials: El material emprat en l’obra és el marbre fet amb a tècnica de la talla.
Tema i iconografia
El tema de l’obra és mitològic, i en l’obra es mostren dos déus del’Olimp: Hermes, déu del comerç i de la comunicació, duu en braços el seu germanastre Dionís, el futur déu del vi i de la festa. L'escena es refereix a una parada en el camí cap a la nova llar del petit, que Hermes vol amagar per protegir-lo de la ira d'Hera. Aquesta obra té una font literària que prové  de l'escriptor llatí Plini, sembla que va ser ideada per Cefisòdot el Vell, pare de...