L'adolescència

SER ADOLESCENT A L’ADOLESCÈNCIA

El tema sobre el que reflexionem avui és molt complex, ja que al llarg dels últims anys molts experts en la matèria han treballat en certes hipòtesis de què és ser adolescent i quina és la millor manera d’entendre, pel món adult, què és i què significa l’adolescència.

Per analitzar el tema profundament s’han de tenir presents molts factors i variables. Undels més importants és el context social en el qual es trobaran molts dels adolescents. Una societat que va canviant a marxes forçades[1] i a una velocitat de vertigen, inimaginable fa uns anys enrere. En aquest sentit haurem d’estar molt atents i comprensius als canvis de tendències i modes per tal d’acompanyar de la millor manera als nostres adolescents.

Segons el psicòleg Javier Elzo, quanparlem de l’adolescència es sol fer en to negatiu i solem comparar-la amb adolescències passades. Crec que és un greu error tirar del tòpic “els joves són egoistes i només es volen divertir”, al conviure dia a dia amb ells veus que poden arribar a ser molt passionals, espontanis i creatius sense deixar de banda la diversió. L’ésser humà tendeix a comparar el present amb situacions passades, potser ésinevitable, però una societat no avançarà mai si cada vegada es va comparant amb el passat. Els joves d’avui en dia han de ser emprenedors, amb visió de futur i han d’assolir uns valors que els serviran per sobreviure en aquesta societat ferotge i que els infravalora. “ El nen és el gran oblidat de la societat del benestar”, afirma Elzo.

Arribats a aquest punt hem d’analitzar què estem fentmalament en aquest feedback amb els nostres adolescents. Per fer-ho, hem de tenir clar que els principals agents que es troben els adolescents en les seves vides, i per tant, els influenciaran en certa manera, són: la família, els professionals de l’educació, els propis adolescents i l’entorn o context social en que desenvoluparan la seves adolescències. Els anirem definint i caracteritzant un perun.

LA FAMÍLIA
La família és un grup de referència molt important segons els dos autors analitzats. En una de les tres grans perspectives a l’hora de definir l’adolescència de Jaume Funes, es destaca que el grup familiar és un factor a tenir en compte, ja que la condició social i les relacions familiars condicionaran les seves conductes i les possibilitats de resultar problemes en un futur[2].En aquest sentit també pot condicionar l’autoestima i la seguretat en ells mateixos. Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació. Els últims anys no s’ha donat la suficientment importància a l’educació dels fills, ara hi ha més permissibilitat, i crec que molts dels adolescents d’avui en dia se’ls hi nota una manca d’hàbits i valors que a l’escola es poden treballar però resulta molt més difícilsi en el context familiar no s’han treballat des de la base.

A més a més, vivim en una societat de constant canvi, cada vegada més, el tipus de família és diferent, hi ha més famílies monoparentals, famílies conflictives, pares divorciats amb fills que han format una altre família, etc.. En aquests contextos l’adolescent pot créixer sense tenir els eixos on construir la seva pròpiapersonalitat. Se’ls hi encomana una tasca impossible: progressar en una societat agressiva ells sols.

Educar en valors. Aquesta és la clau segons Elzo, uns valors que haurien de tenir els nostres adolescents a l’acabar l’adolescència, aquí es destaquen els més importants segons la meva opinió:
- Competència personal. És un dels més importants, el jove ha de poder ser autosuficient i tenir lescapacitats i habilitats per anar pel món.
- La racionalitat. La capacitat per prendre decisions tots sols i argumentant el perquè. Molts dels adolescents actuen inconscientment. Estem d’acord que és un període en el que es vol experimentar, cercar els propis límits, viure la vida sense pensar en les conseqüències, etc. No obstant, molts no ho fan per seguir construint la seva identitat,...