L'ESCOLA MODERNA DE FERRER I GUÀRDIA

Un personatge curiós FRANCESC FERRER i GUÀRDIA: anarquista filosòfic, anticlerical i maçó, pedagog llibertari, republicà i anarquista, socialista, lliurepensador, filòsof, activista, reaccionari, humanista, revolucionari, màrtir, … un munt d’adjectius per descriure una persona que va canviar la visió de l’educació per sempre més. Llàstima que li va tocar viure la setmana tràgica i allà es vaquedar. I jo em pregunto, si només amb 9 anys d’Escola Moderna ja va condicionar el canvi cap a un model educatiu més científic i humanista? Que hagués passat si no l’haguessin assassinat? Potser avui Catalunya tindria una de les escoles més revolucionàries del món i potser tindríem una societat menys opressora, més igualitària, més justa, més pràctica, científica, lliure, evolucionista, basada en laveritat, en definitiva més cívica i més HUMANA.
En tota la seva filosofia de l’ensenyament, s’entreveu un aire de J.F. HERBART i des d’aquest a PESTALOZZI, que prioritzaven l’interès en el coneixement i la participació de l’educand, així com la del mestre en deixar que fos el propi alumne el que triés què volia aprendre i quan.
El paradigma de l’ESCOLA MODERNA és una educació centrada enl’acció de l’infant. En l’exercici i l’experiència de la llibertat per part de l’infant, com a ciutadà de ple dret, no vist com un projecte d’adult. Amb la visió de l’educador com un company que respecta l’educand. I de l’Escola vista com un lloc de convivència, sense grans jerarquies (osmosis amb la vida, autogestió entesa com a corresponsabilització relativa a cadascú, on el deure no mati el viure,...)L’Objectiu Principal éra: EL RESPECTE A LA LLIBERTAT I LES NECESSITATS DE L’EDUCAND, procurant per la felicitat, lligada a la comprensió i adaptació de les necessitats de convivència i cooperació amb els seus companys.
Ho he hagut d’extreure quasi literalment del llibre perquè no pot estar més ben explicat. “EL RESPECTE A LA LLIBERTAT I LES NECESSITATS DE L’EDUCAND” encara avui ens sembla unautopia del sistema educatiu, que tot i ser molt més obert que la de principis del s.XX, encara no sembla haver entès de tot, que el més important és que l’infant o jove tingui ganes d’aprendre i que ho faci per pròpia voluntat és l’única garantia d’èxit.
A les Conclusions que Ferrer i Guàrdia n’extreu de l’experiència, just abans de ser afusellat el 1909, del què l’Escola Moderna haviaaconseguit:
1) Va donar la norma, amb posteriors perfeccionaments, del què ha de ser l’ensenyament en una societat regenerada.
2) Va donar l’impuls creador.

Jo hi afegiria moltes altres, perquè costa molt fer un resum de totes les aportacions que aquest il·lustrat pedagog va instrumentar en l’Escola Moderna:
Amb les CIÈNCIES NATURALS com a bandera, des del Coneixement Científic basats en la recercade la veritat. Tant de les Ciències Naturals (Física, Química, Biologia...), com de les Humanes i Socials (antropologia, filosofia...)
Va parlar de com havia de ser el paper de l’EDUCADOR. Com a acompanyant i no com a inquisidor tant dels conceptes com de les formes d’aprenentatge.
Va posar al mateix nivell de CONFIANÇA l’educador i l’educand. Perquè tenint la confiança es pot escoltar,preguntar, debatre i arribar a un consens.
Exaltar el valor de la COL·LECTIVITAT, perquè és amb els altres amb qui aprendrem, discutirem i pactarem.
Va posar la IGUALTAT tant de sexes (coeducació) com de classes socials, per davant del concepte d’escola, és a dir que el dret a l’educació és per tothom igual.
Coneixements totalment LAICS basats en la Naturalesa i la Ciència. Deslligant-se d’arcaicslligams religiosos i falsament morals opressors de la llibertat de pensament.
Educar amb i per a la LLIBERTAT. Els infants poden desenvolupar-se lliures i feliços segons les seves aspiracions. Són ells els que decideixen quan i què volen aprendre, perquè cadascú fa processos diferents.
El JOC és indispensable pels infants. Pel què fa al seu desenvolupament físic, psíquic i per salut. El joc...