L'origen de la filosofia occidental

UNITAT 1: L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL

1.- Introducció
2.- La física presocràtica: monisme i pluralisme
3.- Els pitagòrics
4.- Heràclit d’Efes
5.- Parmènides d’Elea

1.- INTRODUCCIÓ

L’objectiu d’aquesta introducció és situar i definir de forma global l’origen de la filosofia occidental.

Situació: l’origen de la filosofia es remunta al segle VI aC i cal situar-lo a Grècia (des d’Itàlia a la costa occidental de Turquia –Jònia-). Els primers filòsofs van rebre el nom de presocràtics o constitueixen el període cosmològic o naturalista. Cal aclarir que el nom presocràtic és un convencionalisme més còmode que crític: molts pensadors anomenats presocràtics són contemporanis de Sòcrates.

Definició: la filosofia presocràtica pot definir-se destacant dues característiques:1a Un interès comú: els pensadors presocràtics admiren el fenomen del moviment, del canvi a la naturalesa. A partir d’aquesta admiració es plantejaran dos interrogants:

Més enllà del canvi observat, hi ha quelcom (algun substrat) que roman inalterable? Physis.
Veiem el dinamisme natural però, quin és l’origen d’aquesta naturalesa, d’on ha sorgit aquest univers? Arkhé.

2a Un canvi dementalitat:en aquest període s’esdevé un canvi de mentalitat en alguns personatges grecs: es passa d’una mentalitat mítica a una mentalitat filosòfica (pas del mite al logos).

La mentalitat mítica intenta oferir una explicació al conjunt de la realitat observada i aquesta es troba en l’existència i actuació lliure de les divinitats (forces superiors antropomorfitzades). Des del seu món, l’Olimp,decideixen gratuïtament el destí del món i dels homes. Es tracta doncs d’una explicació extrínseca a la naturalesa que fa impossible qualsevol intent d’explicació científica. Són exemple d’aquesta mentalitat les narracions d’Homer i Hesíode.

La mentalitat filosòfica (racional) intenta oferir també una explicació al conjunt de la realitat observada, però marginant explicacions de caràcter divípressuposen l’existència d’algun principi físic que dóna coherència a l’ordre de l’univers. És una explicació intrínseca que fa possible intents d’explicació científica. Podem dir doncs que el naixement de la filosofia i la ciència a occident coincideixen amb el naixement i descoberta de la raó.

Aquest canvi de mentalitat no es produeix d’una manera casual; existeixen una sèrie de causes socialsi culturals que ho justifiquen. Entre aquestes en destacarem algunes:

Causes econòmiques; La situació econòmica favorable de molts grecs lliures permetrà l’augment de lleure i amb aquest, possibilita l’actitud contemplativa.
Causes comercials: Les relacions comercials a través de la navegació van permetre confiar amb la geometria i l’astronomia (importats d’Egipte i Babilònia). D’altra banda,i amb la finalitat de facilitar els intercanvis comercials els grecs van inventar (700 aC) una mesura de representació universal, la moneda encunyada. Aquests viatges van afavorir l’adquisió de nous coneixements tècnics i geogràfics, així com el contacte amb altres cultures i formes de vida.
Causes sociològiques: A diferència de les antigues ciutats de l’imperi (micènic), on el lloc centrall’ocupava el palau reial, la naixent polis grega s’estructura al voltant d’un espai central buit: l’àgora. Aquí és on tenia lloc la vida pública de la ciutat, el lloc on els ciutadans dialoguen.

2.- LA FÍSICA PRESOCRÀTICA: MONISME I PLURALISME

L’interès fonamental que planteja la filosofia presocràtica és trobar una explicació raonada del canvi substancial, és a dir, descobrir l’autènticanaturalesa invariable (physis) de la realitat i l’origen (arkhé) a partir del qual aquesta realitat ha estat originada. Inicialment, van pressuposar que aquest origen de l’univers era de tipus físic (per això els anomenem físics). Tal i com diu Aristòtil: la majoria dels primers filòsofs van creure que els únics principis de totes les coses són d’índole material. I aviat trobem dos tipus de respostes:...