L'Home I La Filosofia

L’home i la filosofia I
El coneixement mitològic
Filo: amor, desig; Sofia: saber = El desig del saber
La filosofia va néixer fa uns 2600 anys a la costa oriental del Mar Egeu (costes de Grècia, Itàlia, Turquia...). Aquesta regió estava passant una època de prosperitat econòmica, amb un fort desenvolupament artesà i un creixent comerç marítim que va contribuir a posar en contacte els grecs ambaltres cultures mediterrànies. Això va portar a el declinar del mite que va ajudar a constituir el bressol de la filosofia.
Per als antics grecs, era l’home qui estava sotmès al poder de la natura, que era caòtic i sagrat. A més, concebien aquest poder de la naturalesa encarnat als déus i que cada força natural era competència d’un déu.
Els humans es relacionaven amb aquest poder per ritualsreligiosos en els quals es pretenia seduir als déus, aconseguir els seus favors, fer que utilitzessin el seu poder en benefici nostre... amb ofrenes per allunyar-se del mal i beneficiar-se del poder de la naturalesa. Aquesta relació de l’home amb els déus s’expressa a través dels mites.
Els mites són unes narracions que exposen el lloc de l’home en un cosmos caòtic i sagrat, sotmès a la voluntatd’uns déus davant dels quals només es possible la resignació i el sacrifici. El seu saber és anònim, ahistòric, etnocèntric, irracional i font de legitimitat de l’ordre individual i social
Característiques del mite:
1. Estableix el sentit de l’existència dels éssers humans i els indica el que han de fer.
2. Es troben en un temps fals que no correspon amb cap període del temps real i ofereix unsaber ahistòric.
3. El mite és etnocèntric, els mites defineixen la comunitat, pertànyer a una o altra comunitat significa assumir els mites que cadascuna estableix.
4. Recorren a personatges llegendaris, en el cas grec, eren déus i herois de l’Olimp. I les forces naturals estan personificades i divinitzades per aquests personatges llegendaris (antropomorfisme).
5. Tenen un caràctersistemàtic. Tots els mites estan lligats entre ells de manera que enllacen les seves respostes per compondre una explicació general i formen un sistema que intenta explicar la totalitat de la realitat.
6. Son relats imaginatius i fantàstics. No justifiquen ni demostren racionalment les seves afirmacions.
7. La seva funció és donar respostes als problemes més importants de l’existènciahumana. És per això que el mite és normatiu, estableix unes normes i valors que regeixen la vida i el destí. I també tenen una funció educativa ja que resumeix els coneixements que la societat té i marca els seus trets d’identitat.
8. És font de legitimació de l’ordre social en el que s’encarna.
9. L’autor sempre és desconegut i col·lectiu. Els mites són conseqüència d’una formació lenta,espontània i popular.
10. Exigeix una adhesió acrítica i emocional. Els mites s’assumeixen sense plantejar-se la veritat del que expliquen. Els mites són irracionals.
El pas del mite al logos
El pas del mite al logos (raó) fa referència a l’aparició del pensament racional i reflexiu, que ocupa el lloc de les explicacions mítiques tradicionals acceptades acríticament.
Arriba el moment quanl’ésser humà s’apropa a la natura intentant trobar explicacions racionals del que passa.

L’origen històric de la filosofia
El pas del mite al logos suposa el naixement de la filosofia. D’un sistema de narracions sagrades on l’home i el món estan sotmesos a un ordre molt jerarquitzat regit per els mites, es passa a una pluralitat de sistemes d’idees que persegueixen més la proporció i l’equilibri quel’ordenació jeràrquica del món i els homes que l’habiten.
El mite explicava l’origen d’un determinat poble i posava com a suprema autoritat un Rei encarregat de decidir-ho tot.
Les principals transformacions històriques que confluïren en declinar el mite o naixement de la filosofia es produïren en la civilització dels palaus egeus en l’Edat de Bronze, el Període de les tenebres i la Grècia...