L'art

1.1LART Lart s una forma dexpressi a travs de la qual podem transmetre la realitat, les emocions i les idees. Hi ha dues fases en la creaci de lart la idea i la realitzaci, que no necessriament han destar portades a terme per la mateixa persona. En el procs artstic sha de tenir en compte lemissor o artista i el receptor o client i, per entendre una obra dart, sha de fer des del punt de vistaformal i des del punt de vista conceptual i sha de tenir en compte lespai i el temps en el qual va ser feta lobra. Lart abstracte ha ajudat a no jutjar una pintura noms pel tema representat, sin a fixar-se en la forma. En definitiva, sha de valorar lobra dart com una nova realitat la realitat plstica. Lart com a matria destudi Com a disciplina, la histria de lart preten descobrir i conixer elsvalors esttic que han predominat a cada civilitzaci. Un historiador utilitza diferents metodologies que busquen comprendre ms profundament lobra i que es complementen entre si. Lart com a document social El coneixement duna obra dart ens permet comprendre el passat ja que ens informa de la histria convertint-se en un document grfic dun temps, una cultura o una civilitzaci. Les obres dart escomplementen amb els documents histrics i les crniques. Lart com a patrimoni La Unesco (Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura) afirma que els bns culturals sn un dels elements fonamentals de la civilitzaci i de la cultura dels pobles, i que aquests nom assoleixen entitat si en coneixem amb precisi els orgens, la histria i lambient. Lart ha de ser conservat,restaurat, promocionat i mostrat, aix va ser reconegut per la Unesco en la Convenci de lHaia de lany 1954. Els museus i lart Podem classificar els museus en pblics i privats. Els pblics sn fruit de la donaci de les colleccions dart de les monarquies. Alguns exemples serien el Muse du Louvre o el Museo del Prado. Els privats, en canvi, van lligats a les colleccions particulars (museus molt comuns alspasos anglosexons i als EEUU) i als artistes mateixos (museus com el Muse Rodin, a Pars, el Museo Sorolla, a Madrid, el Museu Picasso, a Barcelona i Pars, o el Museu Dal, a Figueres). Les tipologies artstiques Les belles arts shan classificat en arts majors, compostes principalment per larquitectura, lescultura i la pintura, i en arts menors, compostes per manifestacions artstiques, la miniatura,lorfebreria, el taps, la cermica, el vidre i el mobiliari. Degut a les noves tecnologies, ara tamb es valora el videoart i lart per ordinador (computer art o net art). 1.2 LURBANISME Quan ens referim al lloc on sinstallen les arquitectures i els monuments i on es crea un paisatge hum, parlem durbanisme, que el podem classificar com a puntual, de ciutat i de paisatge. Lurbanisme puntual ( Sonplaces i petits o grans espais pblic creats a les ciutats i en els quals predomina lordre de lespai hum circumdant. Lurbanisme de ciutat ( Busca realcionar el traat urb duna manera coherent creant una xarxa de carrers intercomunicats, s ms global. Hi ha dues tipologies de ciutat, la radial i lortogonal. Aquesta ltima s la ms comuna i tamb s anomenada hipodmica, degut a que la seva creaci satribueix aHipdam de Milet. Durant el renaixement sorgeixen els projectes de ciutat ideal i de ciutats utpiques. Lurbanisme de paisatge o de jardins ( Organitzaci coherent duns espais complementaris duna villa, un palau o un castell, o com a parc urbans, dinre de la ciutat. Sn destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura. 1.3 LARQUITECTURA Larquitectura s lart de projectar i construiredificis o espais per a ls de les persones i que comporta una voluntat esttica. Lobra arquitectnica, segons Vitruvi (arquitecte rom del segle I a.C.), havia de tenir Firmitas (fermesa), utilitas (utilitat) i venustas (elegncia). Tipoloies arquitectniques Es pot dividir larquitectura en civil i religiosa segons la funci que fa. Larquitectura civil es divideix en Arquitectura domstica ( Dins la qual...