L'ecologia i la història

Unitat 1: L'home i el medi. L'ecologia i la història.
Fins la segona meitat del segle XX, es considerava que la història només atenia a l'home, és a dir que la resta d'éssers vius quedaven exclosos. Això és herència clàssica grecoromana quan s'afirmava que la dignitat de la història la donava l'home. Aquesta consideració canvia a la segona meitat del passat segle, per això aquest àmbit estàmenys desenvolupat que altres vessants de la història. Fins i tot parcialment negada en el sentit que hi ha un desglossament de la ciència històrica entre la que afecta l'home (la història i en majúscules) i la que afecta a la resta que s'estudia dins la biologia, malgrat que en aquesta ciència també és un apartat menor; els biòlegs tampoc se senten còmodes en aquest àmbit perquè no és ben bé el seuobjectiu.
Així doncs, hi ha una dicotomia entre la Història i la història natural. Tot allò que ha permès la nostra supervivència ha estat menystingut per la Història oficial que ha donat més importància a la relació entre els homes sense tenir en compte el paper de la natura.
Què és l'ecologia?
És la ciència que analitza la relació de tots els elements que permeten la vida a la terra.L'ecologia pot esta inclosa en totes les vessants de la història ja que els homes durant la seva evolució històrica han estat condicionats per tot el que l'envoltava.
La història ecològica permet una gran diversitat d'objectes d'estudi. Aquest tipus d'anàlisi ens permet un enfocament alternatiu, també permet canviar la perspectiva social sobre alguns temes. Un exemple és la història demogràfica, nonomés es té en compte l'home en la demografia sinó la disponibilitat de recursos. Tot i que encara hi ha una visió clàssica (ss. XVIII-XIX) és a dir, es valora molt el creixement demogràfic, la visió d'un ecòleg serà diferent ja que creurà que és una redistribució d'un ésser humà pel medi.
L'ecologia no considera l'home el centre de tot sinó una peça més d'un món que s'ha de compartir i cadaespècia té el seu lloc.
Es pot afirmar que hi ha una excessiva humanització de la natura que provoca que els que hi viuen lluny i l'adapten al seu pensament, li donen valors humans que no tenen. L'historiador hauria d'obviar aquests valors. La natura no és ni bona ni dolenta se l'ha d'acceptar com és. Hi ha un xoc entre la cultura i la natura.
Molts ecòlegs sostenen que la natura com a tal ha mortperquè els homes no l'accepten tal i com és. És a dir, no és que no hi hagi natura primària sinó que no s'accepta com és i es creu que està sota la nostra propietat. En la natura primària hi ha pobles que no conceben la natura així sinó que al revés, ells són de la propietat de la natura i formen part d'ella.
El mecanisme corrector d'aquest fet neix d'aquesta visió pessimista sobretot mitjançantles lleis dels estats i creant parcs naturals.
Tot aquest fenomen s'accepta perquè la majoria de les persones hi estan d'acord malgrat sempre hi ha grups minoritaris que tenen una forma alternativa de veure-ho.
Som fills de la natura però hi ha habilitats que tenim en una magnitud superlativa i que van lligats als humans en el seu si:
Capacitat de contingència que en fa possibles canviar anosaltres mateixos en paràmetres físics i psíquics i no com a resposta genètica.
L'humà és l'única espècie que té sentit de la temporalitat (passat, present i futur) i genera la identitat social basada en aquesta consciència. És per això que les persones que perden aquesta consciència no se'ls considera persones totals. Tot i això és relatiu, ja que en el fons són respostes genètiques o basades en laintrospecció personal.
El mediterrani
La nostra història ha estat marcada per la situació geogràfica i el clima que hi ha. El nostra clima és el que es troba a les costes occidentals entre 30 i 40º de latitud de la terra; és un clima de transició és a dir temperat ja que està entre l'humit i el sec. Permet la vida fàcil dels organismes és a dir, que no és cap extrem. Aquest clima es troba al...