L'espanya del s. XVIII

3. L’espanya del segle XVIII
1.La Monarquia Absolutista dels Borbó
1.1 La Guerra de Successió.
L’any 1700, l’últim monarca de la casa dels Àustria, Carles II, va morir sense descendència directa.
Els candidats principals a ocupar el tron, pels seus vincles familiars, eren Felip d’Anjou i l’arxiduc
Carles d’Habsburg.
El testament de Carles II designava com a successor el candidat Borbó, queva ser proclamat rei
amb el nom de Felip V, i va jurar el càrrec davant de les Corts el 1701. Aquest nomenament va provocar
un conflicte greu entre les potències europees. L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels
Borbó a Europa, i ràpidament Gran Bretanya, Holanda i Portugal, contraries en aquesta situació, van donar
suport al candidat austríac (Carles Habsburg) i van entraren guerra contra França i Espanya. D’aquesta
manera, la successió al tron espanyol va passar a ser un conflicte internacional.
A Espanya, la qüestió successòria també havia dividit els territoris peninsulars. Castella es va
mostrar fidel a Felip V, excepte una part de la gran noblesa, temorosa de perdre poder i influència davant
de l’absolutisme borbònic. En canvi, Corona d’Aragó va donarsuport al candidat austríac. L’enfrontament
va derivar en una guerra civil que es va desenvolupar quasi durant una dècada.
La pau es va firmar en els Tractats d’Utrecht i de Rastatt (1713-1714), però a canvi de
concessions importants a Àustria, que es va quedar el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya, i a Gran
Bretanya, que va rebre Gibraltar i Menorca com a compensació, juntament amb elsprivilegis comercials
amb l’Amèrica espanyola.

1.2 La imposició de l’absolutisme borbònic.
Quan els Borbó es van instal·lar al tron espanyol van imposar un model d’absolutisme. En aquesta
fórmula, el monarca absolut constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat: li pertanyia el territori i les
institucions emanaven d’ell. El seu poder era pràcticament il·limitat, perquè era font de llei, autoritatmàxima del govern i cap de la justícia. Amb aquesta nova concepció, els monarques van combatre les
poques limitacions que encara actuaven sobre les prerrogatives de la Corona, i es van esforçar per enfortit
el poder reial.

1.3 Centralització i uniformitat.
Felip V va assumir la tasca d’unificar i reorganitzar els diferents regnes peninsulars mitjançant els
Decrets de Nova Planta:



Va imposar l’organització politicoadministrativa de Castella en els territoris de la Corona d’Aragó,
que van perdre la seua sobirania i es van integrar en un model uniformitzador i centralista. Així,
amb l’excepció de Navarra i del País Basc, els territoris de Castella i Aragó van constituir una única
estructura de caràcter uniforme.
La Nova Planta va abolir les Corts dels diferents regnes,i les van integrar en les de Castella que es
van convertir en les Corts espanyoles. Però, només es reunien a petició del rei.
Es va suprimir el Consell d’Aragó, i el Consell de Castella en va assumir les funcions.

Per damunt de qualsevol institució se situava el poder del monarca, que intervenia i decidia en tots
els afers de l’Estat. L’ajudaven les secretaries. Eren nomenats i destituïtspel rei, només depenien d’ell i
havien de retre comptes només a ell. Els funcionaris ajudaven els secretaris i s’encarregaven d’executar les
ordres del rei i de portar l’administració. Els Borbó també van reorganitzar el territori: van eliminar els

1

antics virregnats i van crear demarcacions provincial, governades per capitans generals, amb atribucions
militars, administratives ijudicials.
L’aportació més rellevant del nou model administratiu va ser la introducció del càrrec dels
intendents. Aquests funcionaris depenien directament del rei, gaudien d’amplis poders i tenien com a
missió la recaptació d’impostos i la dinamització econòmica del país.
L’altra novetat es va produir en els intents de reorganització de la Hisenda. La nova administració
comprenia que si no es...