L’evolució I Les Seves Proves

- Les proves biològiques
Hi ha nombroses probes biològiques. Prenen com a model els ossos de les extremitats d’animals tant diferents(rat-penat, balena i ésser humà): presenten una estructuramolt similar que sembla una adaptació d’una única anatomia.
Una altra prova la proporcionen els òrgans vestigials: parts del cos sense cap utilitat en l’espècie actual. Aquets fet, demostrade nou l’existència d’avantpassats de formes de vida molt diferents. Però, la prova definitiva de l’evolució és el fet quetots els organismes vius tinguiun el mateix sistema de transmissió de la informació, l’ADN, i comparteixen les mateixes proteïnes i reaccions químiques.
- Òrgans homòlegs
Són els que tenen lamateixa estructura interna, malgrat que la forma externa i la funció siguin diferents. Ex: el braç d’una persona, la pota davantera d’un gos.
- Òrgans anàlegs
Són els que fan la mateixafunció en organismes diferents, però tenen origen diferent. Les ales de les ratapinyades, dels ocells i dels insectes compleixen funcions similars, però no presenten la mateixa estructura interna.- Les proves paleontològiques
Es basen en l’estudi dels fòssils, que són restes d’éssers que van viure en el passat. Molts dels fòssils tenen similituds amb espècies actuals. Altresvegades presenten formes intermèdies que relacionen especies actuals amb especies fòssils més antigues. Per això podem deduir que molts dels organismes extingits van ser ben diferents dels actuals ique, al llarg del temps, unes espècies han estat substituïdes per unes altres.

- Proves moleculars
Es basen en el supòsit que les mutacions es produeixen a ritmes constants. Un fet importata destacar, és que dels aproximadament 30.000 gens que té un ratolí. 20.700 també hi són en l’ésser humà. Aquest 99% comú és una prova determinada del fet que som branques d’un mateix...