T.6 La Segona República (1931-1936)

1. De la Dictadura a la República
Després de la dimissió de Primo de Rivera, el 28 de gener de 1930, el rei Alfons XIII va
encarregar la formació d’un nou govern al general Dámaso Berenguer. Però el retorn al règim polític anterior a la Dictadura va resultar impossible per tres raons:
1- els partits dinàstics(Conservador i Liberal) estaven desprestigiats
2- l’opinió pública feia responsableal rei de la situació
3- les forces antidinàstiques van prendre una iniciativa unitària amb el Pacte de San Sebastià.
Els signants del pacte de Sant Sebastià van acordar la supressió de la monarquia, la
proclamació de la República i la creació d’un govern provisional, que assumiria el compromís de convocar unes Corts Constituents.
L’estratègia era fer coincidir, el 15 desembre, la insurrecciód’alguns militars propers als republicans i una vaga general que accentués l’agitació social. Però, tres dies abans els capitans Fermin Galan i Àngel Hernández es van aixecar a Jaca. Van ser detinguts ràpidament i jutjats.
El 14 de febrer, el general Berenguer va dimitir i va ser nomenat l’almirall Juan Bautista
d’abril. Els partits signants del pacte de San Sebastià van presentar aquesteseleccions com un referèndum sobre la monarquia. Malgrat que al camp van guanyar les candidatures monàrquiques, els resultats a les grans ciutats foren favorables a les candidatures republicanes, que van guanyar en 41 de les 50 capitals de província.
El 14 d’abril es va formar el govern provisional de la República, presidit pel monàrquic i catòlic Niceto Alcalà Zamora. A Catalunya, Francesc Maciàproclamà la República Catalana dins la Federació Ibèrica. Alfons XIII, va marxar cap a l’exili.
La Segona República ja era rebut arreu amb grans manifestacions d’alegria popular.
2. El context: la demografia, l’economia i la mentalitat:

El període republicà espanyol és un context mundial de crisi que va afectar la demografia, l’economia i la mentalitat, caracterizada per un decrèdit progressiu iradical de la idea de llibertat.


2.1. La demografia
La demografia del període de 1931-1935 a Espanya hi hagueren unes tendències de
l’etapa anterior. La caiguda de la natalitat i de la mortalitat, però amb un augment global de la població creixent natural del 4%. El procès de concentració urbana i l’alentiment sobtat de la migració tan exterior com interior.
El sector agrari continuavasent molt important per a l’economia espanyola. Gran importància de la producció agrícola en el comerç exterior.

2.2. L’economia i la societat

-Per als objectius republicans, la dècada de 1930 va ser una època de crisi econòmica, marcada per la depressió iniciada als Estats Units l’any 1929. Com a conseqüència l’economia espanyola va patir les conseqüències d’un descens de les exportacions(productes agrícoles i mineral, i de la reducció de les inversions de capital estranger. La crisi comportà la desaparició del corrent migratori exterior. A la dècada de 1930, van retornar els immigrants això va dificultar en trobar feina.
-La crisi no va ser tant important a Catalunya, tampoc en el sector industrial espanyol, ja que la producció era absorbida pel consum intern. La produccióindustrial va baixar. Al principi, el tèxtil català es va beneficiar de la pujada dels sous del sector agrícola de l’interior peninsular com a conseqüència de les bones collites del període 1932-1934. Però al 1934-1936, a causa de la baixada dels salaris al camp, sí que va partir la crisi durant tot el període.

-El resultat de tot plegat va ser un augment de l’atur, entre el 30% i el 33%. Aquestasituació, amb les mobilitzacions promogudes pels sindicats, sobretot de la CNT, i amb les grans expectatives que va suscitar la República entre els obrers i els camperols, va propiciar un malestar social general, expressat en conflictes laborals.

-En la societat espanyola de la dècada de 1930, hi havia un desequilibri en la distribució de la renda i un alt grau d’analfabetisme(la meitat de la...