La segona república i la catalunya autònoma (1931-1936)

T.11: La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)

1. La proclamació de la República i el període constituent

a) (Introducció i 1.1) Per què els resultats electorals del 12 d’abril de 1931 donaren pas a la República?
Les eleccions del 1931 van tindre una elevada participació. Els resultats van evidenciar que una bona part dels ciutadans demanaven un canvi de règim. Per tant,els partits del Pacte de San Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) es van anar establint en les diferents ciutats espanyoles. Alfons XIII va renunciar a la potestat leial després de que el 14 d'abril es proclamés la Segona República tan a Madrid com a Barcelona amb Macià.
b) Les diferents reaccions als resultats del 12-4-1931.
Al govern central els representants dels partitsdel Pacte de San Sebastià van proclamar la Segona República Espanyola. El mateix 14 d'abril a Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Aquest iniciativa va significar un conflicte amb el govern de Madrid, ja que els acords de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l'Estat i la manera en com s'havien d'articular elsdiferents territoris, ho tenia que establir la Constitució ( que encara que no s'havia creat ).
c) Llegeix el text “Macià proclama ...” (pàg 244) i contesta la pregunta que l’acompanya.
Macià proclama la República i espera que tots els ciutadans siguin dignes de la llibertat de la que disposen i que respectin els drets que s’han guanyat lluitant per no perdre’ls. També demana el suport delsaltres indrets d’Espanya.
d) Analitza els resultats electorals del 28-6-1931 a Espanya (pàg 245 i 268) i a Catalunya (pàg 245).
La victòria va ser per a la coalició d’esquerres amb Niceto Alcalá Zamora com a cap de govern.
A Catalunya el partit guanyador va ser Esquerra Republicana de Catalunya amb Francesc Macià com el seu màxim dirigent.
e) Llegeix la pàg. 245 i els articles de laConstitució de 1931 de la pàg. 268 i contesta les preguntes d’aquesta última pàgina.
Espanya era una República democràtica i es estava integrada per els municipis mancomunats en provincies i per les regions que es constitueixin en règim d'autonomia. No s'acceptava cap federació de regions autònomes i l'estat es declarava com a laïc (sense religió oficial). Cap ciutadà no podia ser detingut sinó es percao mena del delicte i totes les persones tenien el drets de lliure opinió sens cap tipus de censura. Com a últim punt cal dir que el poder lesgislatiu residia en les Corts, l'executiu en el govern (format per el consell de ministres, el cap de govern i el president de la República) i el judicial estava en masn de jurats independents.

f) Confecciona un esquema de les diferents opcionspolítiques amb la informació de les pàgines 246 i 247.
| Partidària de | Partits republicans | Partits autonomistes | Partits obrers i sindicats | Contraris a la República |
ESQUERRA | - Laïcitat de l’Estat- Democratització de l’exèrcit- Reforma agrària- Drets socials i laborals- Descentralització de l’Estat | - Acción Republicana - Partit Republicà Radical Socialista - Al Servicio de la República| -Esquerra Republicana de Catalunya - Organització Republicana Gallega Autònoma | - Partido Socialista Obrero Español i UGT - CNT i FAI- Partido Comunista de España- Partit Obrer d’Unificació Marxista | |
DRETA | - Estat confessional - Privilegis de l’exèrcit- Defensa de la propietat agrària tradicional- Contrària a reformes laborals- Estat unitari | Centredreta- Partit Radical- DerechaLiberal RepublicanaDreta- Partido Agrario- Confederación Española de Derechas Autónomas, CEDA | - Lliga Regionalista- Partit Nacionalista Basc | - Sindicats catòlics agraris- Solidaritat dels Treballadors Bascos | Monàrquics- Renovación Española- Comunió TradicionalistaAutoritaris- JONS- Falange Española |

2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931 – 1933)

a) Resumeix el contingut de...