11

Tema 11: Els fonaments de la societat
occidental contemporània
(John Stuart Mill)
1. Introducció
 UNA VIDA EXCEPCIONAL
Mill va rebre una educació excepcional. Nascut en una família d’intel·lectuals i tenint a Bentham a prop (era
un bon amic del seu pare) va ser educat en els principis de l’utilitarisme. Mill pensava que es podia esperar
grans coses de les persones, és a dir, confiava en unacerta magnanimitat. Dóna línies específiques per pensar
l’organització política actual, ja que tracta problemes de la societat contemporània.

2. Antecedents
 EL SÒCRATES DEL PROTÀGORES
La figura de Sòcrates apareix sempre com la d’algú despreocupat de la salut del cos, com algú per qui els
plaers no són objecte d’importància i, sobretot, la d’algú molt preocupat per la salut de l’ànima i,justament,
pel domini de les passions, com a bon asceta. Al Protàgores (i només al Protàgores), en canvi, afirma que el fi
de la vida és el plaer i assimila el bé amb aquest. També afegeix que cal fer un càlcul de plaers per poder
actuar bé, posant en una balança els pros (els plaers) i els contres (els dolors) d’una acció per triar sempre la
que proporcioni el major bé.

 L’HEDONISME D’EPICUR
Epicurdefensava clarament que la felicitat consistia en el plaer i Mill va adoptar la idea que hi havia, a més de
diferències quantitatives, diferències qualitatives entre els plaers, és a dir, plaers millors i plaers pitjors.
D’aquesta manera calia triar bé els millors plaers i renunciar a d’altres que no comportaven el mateix grau de
qualitat. Hi ha una clara diferència, però, entre ambdós hedonismes:mentre que en Epicur trobem un
hedonisme individual, preocupat pel plaer únicament de l’individu, en Mill apareix un hedonisme social,
preocupat pel plaer de la societat en general.

 ELS EMOTIVISTES BRITÀNICS
Els emotivistes britànics són Hume, Hutcheson i el comte Shaftesbury. Agafant Hume com a referència,
aquest afirmava que el fonament moral es trobava en el sentiment i no en la raó, doncsaquesta última només
descriu la realitat de manera freda i objectiva, permet considerar les conseqüències útils o inútils d’una acció
però no ens dóna cpa pista del valor moral d’aquestes. És el sentiment moral (la simpatia) el que ens fa
preferir les accions útils (que tendeixen a promoure la felicitat) per sobre de les accions inútils (que tendeixen
a promoure el contrari de la felicitat). En Mill lasimpatia es trasllada al que ell anomena germanor, present en
tots els éssers humans i que ens fa preferir el major bé pel major nombre. Es diferencien, però, a l’hora de
determinar l’origen d’aquest sentiment moral: Hume afirmarà que deriva de la mateixa naturalesa humana
mentre que Mill defensarà que prové de l’educació i de la opinió pública.

 L’UTILITARISME DE BENTHAM
Bentham va ser elfundador de l’utilitarisme modern. El seu plantejament, com el de Mill, era hedonista: calia
buscar el plaer i sempre el major bé pel major nombre d’individus. Ara bé, cal saber triar els plaers i fer-ne un
càlcul quantitatiu, posant-los en una balança per així eliminar controvèrsies a l’hora de determinar què fer.
Mill introdueix en aquesta teoria les diferències qualitatives entre plaers.

3.L’utilitarisme
 QUÈ ÉS L’UTILITARISME?
L’Utilitarisme es basa en la moral de la Utilitat o el Principi de Major Felicitat, que postula que tota acció és
bona o útil en la mesura que té tendència a promoure la felicitat i dolenta o inútil en la mesura que tendeix a
promoure el contrari de la felicitat. Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor, mentre que la infelicitat és el
dolor i la privació deplaer. El plaer i l’absència de dolor són desitjables per ells mateixos, són fins últims.

 LA DISTINCIÓ QUALITATIVA DELS PLAERS
Mill insisteix en la idea que el plaer no s’ha d’entendre com a plaer propi dels animals, ja que aquests no
proporcionarien a l’ésser humà felicitat: aquests tenen facultats més elevades que els animals i, un cop en són
conscients, no volen renunciar-hi. Fa una...