Abordatge fisioteràpic de l' espasticitat

______________________________________L’ Abordatge Terapèutic de l’ Espasticitat

L’ ABORDATGE TERAPÈUTIC
DE L’ ESPASTICITAT

EL PUNT DE VISTA CLÍNIC DE L’ ESPASTICITAT
Tot i el vastos coneixements que posseeix la ciència sobre l’ origen de l’
espasticitat, aquesta continua essent un repte per la comunitat científica
mèdica ja que no s’ ha aconseguit descobrir o crear un mètode omedicament
capaç de controlar-la de forma adequada .
L’ espasticitat en si mateixa és un fenomen complex, però molt més
complex és la seva manifestació. Tal i com ben bé va dir Karel Bobath,
“ hem aprés que és un error aplicar en el ésser humà les observacions
neurofisiològiques realitzades en experiments amb animals, perquè el SNC
humà està molt més desenvolupat “.

Tot i que molts pacientsneurològics després de la lesió presentin
espasticitat, el seu significat en quant a l’ execució funcional i els mecanismes
causals de la hiperreflèxia encara no estan clars.
Malgrat molts autors considerin l’ espasticitat en si mateixa com una font
de incapacitat física, sembla a ser que no s’ ha pogut provar que existeixi una
relació entre aquesta i el grau de incapacitat del moviment voluntari.Així doncs,
la contribució de l’ espasticitat a la incapacitat motora podria, per tant, ser
menor del que es pensava prèviament.
En la pràctica clínica, la importància de l’ espasticitat segueix sent
controvertida. Les troballes de investigació clínica amb freqüència són difícils
de interpretar degut a:

______________________________________L’ Abordatge Terapèutic de l’ Espasticitat

-L’ ús de diferents mètodes d’ avaluació

-

La confusió creada per l’ ús persistent de la paraula “to”, un concepte
sense significat clar

-

L’ ús sinònim dels termes hipertonia (resistència al moviment passiu)
i espasticitat (hiperactivitat reflexa) com a sinònims

No obstant, el que resulta estar fora de discussió és que, a pesar de que
la investigació i la rehabilitació s’ hancentrat des de fa molt de temps en l’
espasticitat, les troballes recents ens indiquen que les alteracions més
importants, en lo relatiu als seus efectes en el desenvolupament motor i l’
activitat funcional, són la debilitat muscular i la pèrdua del control motor, i que
els canvis adaptatius en els músculs i altres teixits tous són factors importants
que influeixen negativament larecuperació.

_Figura1: Classificació de les característiques positives i negatives de la lesió de la
motoneurona superior i la seva relació amb les característiques adaptatives

La definició del terme espasticitat s’ usa típicament en la clínica amb un
sentit més genèric, que avarca un conjunt heterogeni de signes clínics que
inclouen la hiperreflèxia o hiperactivitat reflexa, els patrons anormals demoviment, la contracció sincrònica i la hipertonia.
Aquest ús imprecís pot dificultar la interpretació d’ estudis clínics, ja que
pot no estar clar si lo que s’ està avaluant és la hiperactivitat del reflex miotàtic

______________________________________L’ Abordatge Terapèutic de l’ Espasticitat

o els canvis fisiològics i mecànics en els músculs, com un augment de la
rigidesa.

Ésper això que el professional necessita conèixer i comprendre amb
exactitud cada un dels mecanismes subjacents a un signe clínic amb l’ objectiu
de dur a terme una avaluació i intervenció eficaç .

Avaluació: Hiperactivitat reflexa o resistència al moviment passiu

Tot i la dificultat per definir el terme espasticitat, la majoria de terapeutes
professionals que treballen amb pacientsneurològics probablement creuen
que són capaços de reconèixer l’ espasticitat quan la veuen o la senten .
Els fisioterapeutes tracten els efectes de les anomalies del to utilitzant
les seves habilitats pel raonament clínic amb la finalitat de jutjar si un major to
capacita o inhibeix una funció individual .
L’ espasticitat es reconeix des del punt de vista clínic per:
1. El patró característic d’...