Albert rossich

ES VALID AVUI EL CONCEPTE DE DECADENCIA
DE LA CULTURA CATALANA A L'EPOCA MODERNA?
ES POT IDENTIFICAR DECADENCIA
AMB CASTELLANITZACIO?
ALBERT
ROSSICH
Universitat de Girona
RESUMEN:
¿ES válido hoy el concepto de decadencia de la cultura catalana en la
época moderna? ¿Se puede identifcar decadencia con castellanización?
EI autbr realiza un repaso de las limitaciones de la utilizaciónactual del termino
decdkricia muy bien argumentado y concluye diciendo que decadencia no se puede
identificar con castellanización

RESUM:
L'autor realitza un repas de les limitacions de la utilització actual del terme
decadencia molt ben arghhentat i conclueix dient que decadtncia no es pot
identificar amb castellanització.
SUMMARY: The concept of decadence of Catalan culture revisited. Can weassimilate
decadence to castilianization?
Albert Rossich analyzes the limitations of the contemporary use of the t e m
decadence in Catalonia to conclude that decadence is in no manner assimilated to
hispanicization.

La primera qüestió que se m'ha demanat de contestar aquí és si és valid
avui sostenir el concepte de decadkncia de la cultura catalana en l'kpoca
moderna. En realitat, lapregunta té dues implicacions: una de més formal (el
terme "decadencia" és valid?) i una altra que és més de contingut (hi va haver
realment un decayment cultural?). Doncs bé: contestaré primer aquesta darrera
qüestió, i en segon lloc la més formal o estrictament terminolbgica.
Hem d'acceptar o no la realitat d'una decadencia cultural? El tema és més
complex del que podria semblar a primeravista. D'entrada, perquk s'hauria de
veure que entenem per cultura catalana: 13 que es feia a Catalunya? La que es
feia a tots els parsos de llengua catalana? La que va partir d'aquests territoris fos
alla on fos que es manifestés? La meva formació d'historiador de la llengua i
la literatura catalanes m'inclina sempre a pensar en termes que abracen tot el
domini lingüístic, pero ja sé que aquestenfocament no sol ser general. El cert
és que sovint els manuals d'historia en general, com els d'historia de l'art, de
l'ensenyament, de la cikncia i I'erudició, fan referkncia només al territori de
Catalunya, o al del País Valencia ... La complexitat de la qüestió també augmenta
perque, sovint, quan es parla de decadencia cultural es pensa només en una

MANUSCRITS 15 (1 997) 127-1 34128

ALBERT ROSSICH

decadencia literhria i lingüística, i qui sap si no era exactament sobre aixo que
se'm preguntava aquí.
Aquests prolegomens eren indispensables perque, naturalment, com més
reduccionista sigui la concepció que tinguem de cultura catalana, més faci1 sera
parlar de decadencia. Deixeu-me avanqar, per tant, quina és la meva resposta a
aquella pregunta: per poder parlar dedecadencia hem de focalitzar molt
I'objectiu sobre la realitat fins a enfocar el panorama desitjat; en definitiva, per
provar que hi va haver una decadencia cultural i literaria hi ha d'haver ganes de
veure-ho aixi. Recordem que Ballot, l'autor de la primera gramatica catalana
impresa (1 8 13- 1815) considerava, en canvi, els segles XVI-XVII com l'epoca "en
que florí més" la llenguacatalana.'
Des d'aquella perspectiva reduccionista, en efecte, no hi ha dubte que la
cultura catalana entra en un procés de declivi: de l'esplendor literari de la segona
meitat del XV (amb Ausias March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Roís de
Corella) es davalla fins a arribar a la miseria i la vulgaritat de la literatura
catalana de la segona meitat del XVIII (amb poetes com Pau Puig o Maria
Torrenti Vinyes, autors que fins ara ni tan sols havien estat considerats dignes
d'estudi, a pesar de I'extensió de la seva obra), i tot aixo passant pels escriptors
castellanitzats del segle XVTI (Vicent Garcia, Francesc Fontanella). Una pobresa
i una vulgaritat, la de la literatura del XVIII, blasmades amb raó per Antoni
Capmany (el catala era "una lengua muerta para la república de las letras")...