Aloma

Els sofistes tenen un afany professional per adoctrinar i modelar l'ànima dels joves. Sòcrates sent horror davant la caça de l'ànima: “l'ànima, és unacosa que no confiaria ni al meu pare, ni el meu al meu germà ni a cap dels meus amics”.

El sofista conrea un art d'aparença i és un forjador d'imatges iestà dotat d'una ciència opinable i no veritable. Sòcrates que ambiciona la recerca de la veritat pura, va sentir el vertigen que pogués triomfar unahabilitat consistent a fer semblar el bo dolent i viceversa, de manera que la veritat seria una mera qüestió d'utilitat, portant a que les mateixes lleis de laciutat es fessin cosa de conveniència i no de justícia. Per tot això, Sòcrates busca l'alliberament d'aquesta frivolitat acudint a la dialèctica: més valaconseguir poc, però bé que molt però equivocant.

Per a Sòcrates l'home no naix lliure sinó dins de la història i vinculat a la seva ciutat. Tot el queenvolta a l'home: família, sang, religió, etc és el que situa l'home sobre una arrel. Sòcrates està molt lluny de l'afany dissolvent del sofista que predicaràque l'home neix lliure i aïllat. Sòcrates rebutja resoludament la idea de la individualització del subjecte atòmic, sense vinculacions ni arrels.

Elssofistes són cobdiciosos de diners i es fan pagar per les seues lliçons. No feien res dolent, per això, i estaven dins, com diu Protàgores, dins elcomportament tradicional grec des del temps dels aedes. Sòcrates, que no es va considerar mai un savi, mai va demanar diners a canvi dels seus ensenyaments.