Análisi Dels Fets De Maig

 
  1 
1. Situació de la premsa durant el franquisme
El bàndol feixista va aprendre de la guerra civil la importància dels mitjans de
comunicació i com aquests havien de acomplir la funció social de servei públic. A més,
de 1945 a 1970 es viu una etapa d'expansió econòmica que afecta també al
desenvolupament del sector informatiu. Aquest creixement però, no serà en la direcció
en laque ho faran els mitjans en els estats demòcrata (establint normes de control dels
mitjans però defensant al mateix temps la llibertat d'expressió), sinó que es mantindrà la
llei de premsa de 1938, aquella que durant la Guerra Civil establia un gran control sobre
les publicacions i que determinara l'aplicació d'una censura prèvia i unes consignes a
través de les quals el Ministerio deInformación y Turismo podia exigir que es
publiquessin articles amb una determinada tendència ideològica o uns continguts
concrets.

Quan el Govern Civil se n'adona que si exerceixen una censura tan forta i no deixen a
les publicacions del règim narrar el que esta succeint la població es decanta per
consumir la premsa de l'oposició neix la llei de premsa de 1966. A més, el règimnecessita donar la imatge de que el seu govern dóna un cert joc a les classes mitjanes.
En primer lloc, la nova llei determina que el règim perd la potestat de decidir els
directors del diaris de caràcter privat. Contínua canviant la censura prèvia per una
censura post, es a dir, els encarregats de censurar ara ja no són els censors del règim
sinó els propis periodistes, que s'arrisquen a rebreuna multa governativa si publiquen
continguts que no són anàlegs a la ideologia del règim. Aquesta llei que aparentava
donar més llibertat a la premsa, acabarà amb milers de multes de governació imposades
als diaris, amb la captura d'edicions senceres d'aquests i, fins i tot, amb la destrucció de
la seu del Diario de Madrid.







 
  2 
2. Anàlisi de les publicacions2.1. El Noticiero universal
El Noticiero Universal va ser un diari barcelonès fundat per Francisco Peris Mencheta
l'any 1888, coincidint amb la primera Exposició Universal de Barcelona. Des de finals
del segle XIX i fins la Segona República va ser un diari vespertí informativament obert i
que va mantenir-se al marge de les influencies de totes les tendències polítiques. Als
anysvuitanta el diari va començar a descendir en difusió i, després d'un fallit intent de
rellançament, va deixar de publicar-se l'any 1985.

2.1.1. Estat estètic
El diari barcelonès duu la notícia en portada, tractant-la com la més important del dia.
Un avanttítol, un titular a dues línies, dos destacats i una fotografia conviden al lector a
obrir el diari per informar-se sobre elssuccessos. El Noticiero dedica el noranta per cent
de la seva tercera pàgina a l'objecte d'estudi. L'altre deu per cent el comparteixen la
secció 'Cruz y raya' i una vinyeta còmica. Dins l'espai total ocupat per la noticia, gairebé
un trenta per cent esta dedicat als elements de titulació. El titular esta ben diferenciat del
cos de la noticia per una tipografia d'estil diferent i tamany superior iva acompanyat per
tres subtítols destacats amb requadres i tipografies diferents. Dins el cos de la noticia,
destaquen tres elements: el text en si, que inclou ladillos per tal de mantenir l'atenció del
lector i agilitzar-li la lectura, i dos destacats. Un on es desenvolupa un tema relacionat
amb la noticia principal i un altre on s'inclouen dues notes oficials sobre l'objecte
d'estudi.2.2.2. Tractament de la informació
El Noticiero Universal comença destacant la violència dels successos. El seu titular,
Trágica jornada de violencia en Vitoria, no cita els subjectes dels fets, es a dir, les
forces de l'ordre públic i els manifestants, ni perquè s'han produït aquests, però informa
d'on s'han produït (Vitoria), quan han durat (jornada) i es centra en descriure...