antropolgía social


Introducció a la sociologia
1. Què és la sociologia?
La sociologia sorgeix en la societat moderna, el 1824, a principis del segle XIX. La revolució industrial i la revolució burgesa introdueixen nous canvis i això genera la necessitat d’explicar-ho. És l’experiència del canvi social, que s’ha incorporat de forma accelerada. La sociologia, doncs, és una disciplina que sorgeix amb lessocietats modernes amb la intenció d’explicar aquests canvis i quines conseqüències comporten des d’un punt de vista racional.
2. Sociologia: objecte i objectiu
S’intenta construir explicacions socials per a fenòmens socials. Quan parlem d’explicació social, volem dir, també, explicacions no individualitzades. És a dir, explicacions per a fenòmens que suecceïxin en un grup de persones. S0ubtebtaentendre l’evolució social d’un fenòmens social i, a partir d’aquí, es confeccionen les explicacions socials. L’objecte d’estudi, doncs, seran les relacions socials i els grups i institucions que donen lloc a aquestes relacions.
3. Les grans preguntes sociològiques

Com es produeix i construeix l’ordre social? (sociologia de l’ordre)
Perquè canvia la societat? (sociologia marxista)
Quina relacióes dóna entra condicions de vida i acció social?

4. Com ho estudia?
No hi ha una tècnica característica per a una determinada disciplina. Es fan servir enquestes, estadístiques, documentació... Hem d’evitar, però, el perill de l’etnocentrisme, ja que nosaltres formem part de la societat i, per tant, de l’estudi. Hem d’agafar distància, tot i que l’objectivitat absoluta no és possible, peròhem de controlar la càrrega ideològica. Hem de construir el problema que volem estudiar.
5. El procés de socialització
Som els éssers humans els que fem la societat. La societat ens construeix com a éssers humans. És un procés de construcció de l’ésser humà i de la societat, que es retroalimenten. La societat és una construcció humana i l’humà és una construcció de la societat. Som el resultatde natura i cultura. Aquest procés de construcció de l’ésser humà és el procés de socialització. L’humà està genèticament preparat per a viure en societat. La nostra naturalesa té una gran capacitat d’adaptació a l’entorn. Viure humanament vol dir conviure. La relació amb els altres és el que ens construeix. A través de la convivència amb els altres podem crear la nostra personalitat.
El procésde socialització és el procés d’interiorització d’una cultura i d’uns rols o pautes de comportament com ara les formes de pensar, de sentir, de fer... La cultura és el conjunt de la vida i activitat humana. Tota cultura és relativa al seu temps i al seu context. La cultura és l’herència social. La cultura és comparteix socialment; la societat ens socialitza. Dins del marc europeu podem trobarcultures, subcultures i microcultures. Hi ha un tercer factor; l’autoconstrucció, és a dir, la nostra capacitat crítica. Quan interioritzem una cultura, interioritzem, també, les relacions de poder, les relacions interpersonals, les estructures familiars... La socialització dura tota la vida i s’enforteix amb les interaccions amb els altres. Podem distingir:
Socialització primària: es dóna elsprimers anys de vida en un entorn de dependència i afectivitat. Quan ens inculquen el món on vivim. L’agent socialitzador és la família i l’escola. La socialització primària és essencial ja que els tres primers anys de vida són fonamentals en l’educació d’un nen. Als tres anys ja no es canvia.
Socialització secundària: és menys dependent i més autònoma. En les societats modernes, l’agentsocialitzador és la família i la feina.
Quan socialitzem, alhora estem interioritzant les estructures socials, i, per tant, les desigualtats socials.
6. Les institucions
Són el conjunt de rols que tenen sentit entre ells (pare, mare, germans...). La socialització té una base biològica.. Quan naixem estem incomplets, ja que ens falta socialitzar-nos. La socialització es basa en la interacció. Quan no...