Antropologia Apuntes




Antropologia

És l'estudi de l’ésser humà.

Enculturació: Valors que tenim des de el naixement que nosaltres pensem que són naturals, que és el que és per naturalesa.
Finals del s. XIX neix l'antropologia, perquè hi ha gent que vol entendre i explicar la diversitat de l’ésser humà al món. Diversitat en comparació.

Antropologia - Biològica o físic - Estudi genètic, Morfologia

Antropologia –Socio-Cultural (Dos branques dins de l'antropologia, que tenen en comú l'estudi de la diversitat o variabilitat humana)
Arqueologia - Cultura - Àrees (una zona concreta), Temàtics (amb perspectiva), DiversitatHolista: buscar les connexions ja que tot està connectat.

A partir de finals del S.XIX es va començar a estudiar les poblacions que no coneixien, ja que les nostres ja les coneixíem. Utilitzaven el quantitativisme però en aquestes societats no van poder utilitzar-lo. Llavors van haver de canviar de metodologia a la metodologia in situ, d'anar al lloc, fer una immersió en la població i la seva cultura ies diu observació participativa.

Tres termes clau: Antropologia, etnologia i etnografia.
La etnografia és la descripció local d'una cultura, estudi local d'una cultura. Els antropòlegs generen etnografies. La etnografia és la vessant descriptiva de l’antropologia. A traves de l'etnografia, l'antropologia es generarà preguntes. Mètode etnogràfic: és la manera de descriure la descripció locald'una cultura. La descripció no és innocent.
L' etnologia és més comparativa, hi ha una unicitat en les poblacions estudiades. El mètode és estudi comparatiu.

La cultura no pot existir sense societat, però la societat si que pot existir sense cultura. La cultura ha de tenir societat, ja que la societat és la relació entre la societat, l'organització i sense això la cultura desapareix. Sensediversitat humana no existiria la cultura. Si parlem de cultura hi ha relació entre les cultures, són intradependents. S. XIX etnocèntrica. Quan sorgeix l'antropologia al s. XIX els anteriors mètodes per estudiar les noves cultures no els hi servien. Llavors va sorgir un nou mètode.
L'objecte d'estudi és el que defineix una especialitat.

Le Compte Schensul (1999:9)
Mètode etnogràfic-> L' instrument ésl'investigador. Observar és un mètode. Caracteritza els 7 punts que diuen que és etnografia.

1- Porta a terme en un escenari natural, no laboratori. Comentari: Si nosaltres fem una investigació hem d'anar al lloc que s'estudia. Al ser un escenari natural, és sincrònica la investigació. S' aplica el diacronisme que es mira el passat del que s' investiga.

2- La relació cara a cara, el capitalsocial, la xarxa social en la que et relacionaràs.

3- Comprendre la perspectiva del subjecte de l'estudi. Observar el subjecte, les conductes.

4- Utilitza la metodologia inductiva, que és fer créixer la reflexió a partir de la interacció amb els subjectes. Estratègia per anar creixent teòricament.

5- Utilitza fonts de dades múltiples, qualitatives, com quantitatives.

6- Tota conducta humana estroba en un context socio-econòmic-històric. Tota cultura té per costum atemporalitzar els seus costums. Qualsevol fenomen l’hem de contextualitzar.

7- Utilitza el concepte de cultura com una lent per interpretar els resultats. Tota interpretació depèn de la perspectiva teòrica. La lent de la que parla és la nostra perspectiva. Tot depèn de la nostra perspectiva. Les dades no son independents dela perspectiva de l’investigador. Cap descripció és innocent.





Investigació

Lineal: Investigació hipotètic deductiva quantitativa. Formulen una hipòtesis, ho comprovem i desprès trèiem conclusions. Explicació. Generalització. Interessa la conclusió.

Circular: Investigació inductiva qualitativa. Formulem hipòtesi, objectiu, fer una reflexió teòrica, continu diàleg entre teoria i pràctica....