antropologia

antropologia de la droga


Tornem “a casa”. Aquí és clar que la revaloració o el menyspreu, l'acceptació o el rebuig social de les drogues, però també la seva mateixa definició, van dependre i depenen encara en gran part de les relacions entre els grups en pro de la legislació i els grups de consumidors. La història i la sociologia proporcionen sobre aquest tema moltes confirmacions. Lamateixa droga va ser moltes vegades vinculada a valors oposats segons la posició social del locutor: creació o destrucció, elevació de l'ànima o degeneració, no dependència o dependència, etc. O també dues drogues van servir per expressar una oposició entre dos grups socials: A Estats Units, van oposar el consum de l'alcohol, com a senyal de la burgesia blanca, considerada com a dominant i una micaracista, al consum de drogues vegetals com a senyal de la gent de color, de l'exotisme oprimit, etc. En el mateix ordre d'idees, assenyalem les interpretacions contradictòries que la legislació nord-americana va atorgar als suposats efectes del consum de *marijuana en grups minoritaris. En 1937, es va prohibir aquesta droga per considerar-la *criminógena. En 1965, va ser associada a actituds noviolentes llavors vistes com a antisocials. Pot llavors existir, com en aquest últim exemple, confusió entre els defectes atribuïts a un grup social i els efectes suposats del producte que tots els seus membres hipotèticament consumeixen.

La denúncia del consum de droga pot també, segons alguns autors, ser un mitjà indirecte per denunciar a un grup sencer i així designar-ho a la reprovació social,“*criminizarlo”. Est va ser tal vegada el cas a principis de segle amb l'opi consumit essencialment per la comunitat xinesa. Es pot veure en la seva prohibició una manera de condemnar a aquest grup jutjant-ho “contaminant”, grup que constituïa una mà d'obra més i més competitiva, de certa manera percebuda com a perillosa ( *Perrin, 1982).

El discurs mèdic (evocant els perills de la droga en termesepidemiològics: contaminació, predisposició, terreny amb alt risc, etc.) pot servir de justificació essencial a una col·lusió entre el jurídic i el polític. Amb el pretext de toxicomania “contagiosa” i de salut pública, es pot establir un control social. Així, el drogat, real o imaginari, es tornaria un veritable símbol, significant implícitament els valors negatius del grup designat.

Per fi,evoquem ràpidament una altra conseqüència d'aquesta “funció-senyal” de la droga: el seu possible menyspreu, la pèrdua del seu sentit de “marcador” si el consum s'estén a altres grups. Tal perspectiva pot explicar el desenvolupament o l'abandó d'una droga i suggereix que la liberalització o la repressió puguin tenir conseqüències indirectes *insospechables, fora de l'anàlisi sociològica.

D'unpunt de vista antropològic, sembla llavors que la qüestió de la toxicitat intrínseca del producte és secundària. És a més un factor moltes vegades posat en segon pla en la pràctica de la repressió o del *laxismo enfront de les drogues, que ve molt enrere de raons (explícites o implícites, conscients o no) d'ordre social que reflecteix la naturalesa de les relacions entre grups amb interessos socialsdiferents. L'exemple més comú és l'alcoholisme: mèdicament parlant produeix els més grans destrosses, no obstant això l'alcohol està en venda lliurement.

Aquí convé subratllar fortament una evidència: en la nostra societat la droga és també un valor (econòmic). Entra directa o indirectament -estimulant o frenant la capacitat al treball-, en els mecanismes econòmics. Dins d'una economia demercat, aquest valor, tant més alt quant el producte és escàs o prohibit, és font de dinamismes absents o menors en societats tradicionals. Proselitisme d'Estat, de “Mitjà” o màfies, competència entre grups de consumidors portant al *sobreconsumo (“*overdosis”), competència entre diversos grups d'usuaris *revendedores, etc., compliquen o embullen l'abans descrit. Aquest fenomen a més és antic....