Antígona, de Salvador Espriu Selectivitat

Antígona

1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
El mite d’Antígona és una de les trames principals de la literatura clàssica, en el qual es contraposen i s’enfronten dues maneres de veure el deure, per un costat el civil, amb el país i les seves lleis, i per altre costat el familiar i el humà. En encarar-se amb la lectura del mite espriuà estem condicionats per les fonts originalsde la tragèdia grega, l’Antígona de Sòfocles i els Els set contra Tebes d’Èsquil. Són dues tragèdies que es complementen, la d’Èsquil explica la batalla que protagonitzen fins a a la mort Polinicies i Etèocles, els dos fills del rei Èdip , i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d’entrada. Cadascuna d’aquestesportes és objecte d’un cru enfrontament entre tropes enemigues.

La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers el paper i la tràgica sort de les dones en aquesta història familiar i col·lectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germà victorios, Etèocles, sigui honrat, i que el cos de Polinicies romangui al ras. Antígona, que no potpermetre aquesta disparitat, desobeeix les ordres de Creon i es disposa a donar sepultura a Polinicies, segons ordena la tradició. Una vegada descoberta, Antígona també serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Així es consuma la maledicció que pesa sobre l’estirp del rei Èdip, que sense saber-ho va matar al seu pare, Laios, va contraure matrimoni amb la seva mare, Iocasta,i va tenir quatre fills.

Espriu barreja els elements de les dues obres i es queda només amb els que li interessen per desenvolupar l’acció segons els sues propòsits. Per això l’estructura de l’Antígona d’Espriu és diferent de les tragèdies clàssiques, no segueix totes les normes aplicables al teatre grec, i tampoc ofereix un paral·lel temàtic absolut, ni inclou els mateixos personatges.

2.Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh.
Properes a l'Antígona d'Espriu, per la voluntat de fer una transposició de la tragèdia clàssica a un fet d'actualitat concret que pogués ser identicat fàcilment pel públic pel seu caràcter de drama col·lectiu, són les versions d'Antígona escrites per dos contemporanis seus, l'autor francès Jean Anouilh i l'alemany Bertolt Brecht.L'Antígona francesa va patir un procés invers a la d’Espriu, s'estrena el 1944, en plena ocupació nazi de París, però no es pot publicar fins a 1946, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial i alliberat el territori francès. No és probable que aquesta obra influís en l'Antígona d'Espriu. A més, quan es va escriure la primera edició de l'Antígona d'Espriu, Jean Anouilh no havia escritencara la seva, i cal descartar, doncs, aquesta influència.

L'Antígona de l'alemany Bertolt Brecht és un cas que mereix especial atenció, encara que tampoc es pot detectar cap influència en la primera versió d'Espriu, perquè la de Bertolt Brecht és posterior, es publicà el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Brecht situa l'acció al Berlín de 1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, de manera quela coincidència entra la idea d'Espriu i la de Brecht és evident. Però si tenim en compte que Brecht és un dels autors que importa l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual com a nou model per a la renovació teatral de l'escena catalana, i que quan Espriu revisa el text, el 1963, sí que té a l'abast l'obra de l'autor alemany, i sí que podria considerar-se alguna influència de l'Antígona de l'obra deBrecht en la d'Espriu, sobretot perquè els canvis realitzats per aquest últim imprimeixen a l'obra una certa modernitat que no tenia el text inicial.

3. Antígona en el teatre català.
La repressió cultural sota la dictadura franquista no afecta per igual totes les formes de transmissió cultural. El teatre, per la seva dimensió pública, sofreix una opressió específica per part del règim. Els...