Arquitectura neoclassica

Revolucions Burgueses

L’ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA
Ch. Percier i P.F. Fontaine, Rue de Rivoli, 1802-11
Inici de la construcció de la Rue de Rivoli Exemple molt clar del urbanisme neoclàssic. Aquest
carrer té molt a veure amb el Louvre. Napoleó només arribar a fer una part d'aquest carrer.
L'idea d'urbanisme neoclàssic, quan es tractava d'edificis privats, el qual es busca es la idea deregularitat. El que es demana es q totes les cases tinguin una mateixa façana. Es vol aplicar
l'idea del racionalitat. Una idea unitària, tot el carrer segueix la mateixa idea de façana.
A.T BROGNIART, Borsa de Paris. 1808-15
Planta molt senzilla, originalment un quadrat. Es una mena de pati/claustra però es converteix
en un espai interior perquè es cobreix amb una estructura metàl·lica. Això ésun element de
modernitat. Aquest és cobrirà per construir el gran saló de la borsa. A l'exterior hi ha l’ idea de
la stoa (pòrtic grec), i com es un espai de treball ja no es fa allò del mur sec sinó que és fan
unes finestres, és a dir, flexibilitat de l'antiguitat per adaptar-la a les nostres necessitats. Els
dos costats es van afegir més tard.
ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA A ANGLATERRA-Neopal·ladianisme (segle XVII)
-Estètica del Pintoresc
-Societats arqueològiques i arquitectes-arqueòlegs
Neopal·ladianisme: S. XVII. Alguns arquitectes van anar a Venècia per estudiar l'arquitectura
de Palladio, és conegut per la construcció de viles i rotondes, per aquest motiu interessarà als
anglesos, perquè les viles les relacionen amb les seves mansions al camp, lliga amb l'idea de
terratinentsanglesos. Es renaixentista i porta amb ell elements clàssics.
L’estètic del pintoresc: serà als Jardins a l'Anglesa on veurem els primers edificis neoclàssics.
Aquets templets ajudaven a donar caràcter al jardí pintoresc i afavoreix al neoclassicisme,
perquè es una construcció no massa cara ni compromesa. Arquitectes i arqueòlegs, gent de
classes altes, van afavorir a aquest tipus de recerca.Exemple: Temple de Teseu, Hagley Hall, una copia en reduït del temple de Teseu d’Atenes,
aquest està situat a dalt d'un turó al final d'un bosc, per donar aquest aspecte pintoresc.

Revolucions Burgueses

L'arquitecte Sir. J Soane, angles, capaç d'aplicar l'idea del pintoresc, en un gran edifici públic,
com es el cas de les actuacions al Banc d'Anglaterra. A Anglaterra el neoclassicismeés més
lliure, diferent.
Soane, rep l’encàrrec de reformar i ampliar l'edifici del Banc d'Anglaterra ja que tenia goteres a
més volia reforçar la seguretat anti-incendi, i ho resol amb l’estètica del pintoresc. Edifici molt
orgànic, ha anat creixent, al segle XX creix amb alçada i desgraciadament al segle XX es van
destruir molts espais.
Soane, Oficina dels consols 1798-99
Té una visió moltmés moderna de l'antiguitat. Les pilastres estan sintetitzades, reduïdes als
elements dràstics, geometritza les formes de l'ordre clàssic. La part més interessant es la part
de a dalt. Per fer l'edifici més tancat es diu que fa finestres altes, i llavors fa una claraboia,
aguantada per les cariàtides, ens les situa en un espai totalment insòlit. A més no aguanten
una cornisa ni arquitrau, sinóun element purament industrial, una claraboia. Posa en
contacte elements clàssics amb moderns, i trobem l'idea de pintoresc, perquè no ens ho
esperem, es una ironia fina.

Soane, Façana Lothbury, 1805
Busca mantenir el rigor geomètric. Amaga les claraboies envoltades d'uns elements que
serveixen per tapa la forma semi-circular. A la cantonada utilitza una cita de l'antiguitat, utilitza
eltemple de Vesta de Tívoli li serveix per resoldre la cantonada.

Soane, Dulwich Gallery, 1811-14
Col·lecció privada que el seu propietari dona a un collage. Amb la condició de que construeixin
un museu amb la seva col·lecció i que construeixin una tomba per el propietari/col·leccionista.
En aquest edifici en forma de creu estan enterrats la seva dona i filla.

Revolucions Burgueses...