Baborés i Homs

502

JORDI LLIMARGAS MARSAL

SALORD, Josefina / PAREDES, Maria (ed.) (1992): Antoni Febrer i Cardona i la cultura de la Il.lustració. Barcelona: Curial, 151 p. (Randa, 31)
TOGORES i SANGLADA, Josep de (1995): Poesies, Mas, Joan (ed.). Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 351 p. (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 40).
Josefina SALORD RIPOLLInstitut Menorquí d’Estudis

BABORÉS i HOMS, Josep (2003): La Guerra del Francès a Gualba. Història de la guerra de
1808 a 1814. Poema d’aversió i lluites contra Napoleó, una quinzena d’anys anterior a
l’inici de la Renaixença. Lleida: Pagès editors, 368 p. (Edició, transcripció i notes a cura
d’Àlvar Maduell).
És la segona vegada que Àlvar Maduell té cura de l’edició d’un conjunt de versosescrits en català a finals de l’Antic Règim. Tornen a ser del rector de Gualba (Vallès Oriental), mossèn Josep
Baborés. Han passat més de vint-i-cinc anys des de la publicació del seu Catecisme en vers (Barcelona 1976). El plany que va expressar Maduell aleshores, quan va tenir cura de l’edició d’aquella
obra de caire religiós, el reitera —ara— quan posa el títol a aquest segon conjunt de versospolítics.
Maduell es torna a preguntar com és que no es valora prou la literatura en català anterior a l’any
1833. Podem construir una resposta tot llegint aquesta guerra del Francès explicada en uns 10.000
versos i recordant, a l’ ensems, algunes aportacions de la recerca històrica durant tot el quart de segle que separa les dues edicions de Maduell sobre l’obra de Baborés.
La primera observacióés sobre el procés d’elaboració de l’obra i la seva intencionalitat. Baborés va buscar més la mobilització dels parroquians de Gualba contra la invasió napoleònica que no
pas desvetllar alguna mena d’emoció estrictament poètica. El rector va animar i va organitzar el sometent de Gualba per lluitar en la guerrilla contra els francesos. Per això va escriure versos sobre
l’actualitat d’aquells anys.Són narracions versificades i pensades per engrescar els veïns. Les va
sotmetre a mètrica i rima, i les va acostar a la «literatura de canya i cordill», bàsicament per guanyar
protagonisme i centrar l’atenció en el curs de reunions més o menys locals o privades. Ho va fer per
no avorrir quan reblava el clau sobre fets i conceptes que ja eren coneguts de tothom. És a dir, que
amb l’enginy delsseus versos va buscar, ni que fos íntimament, la confirmació del lideratge que
exercia sobre una part dels seus parroquians i l’acceptació dels seus parers o de les seves argumentacions anti-franceses i reaccionàries. Baborés va buscar l’enaltiment públic o la censura oberta
d’alguns dels seus veïns per una de les vies que hi havia en aquella societat. Per això va reproduir a
nivell local lacantarella dels cecs i dels venedors de romanços. No sabem si va buscar un impressor per difondre més àmpliament alguna de les composicions del conjunt en forma de «full volant»
ni si en va facilitar cap a altra gent perquè les memoritzés i les cantés. Especialment alguna de les
catorze peces que prenen forma precisament de romanço o de cobla. Només ens queda la prova que
es va valer d’aquestmitjà de comunicació tradicional en el seu activisme local contra els francesos.
També observem com, anys més tard, en esclatar la Revolució de 1820 a Espanya, l’encara rector de Gualba va reunir tots aquells versos que havia escrit amb voluntat d’agitació guerrillera i els va
ordenar a la manera d’una llarga crònica contra-revolucionària. La finalitat era novament publicística. Amb els versos queja tenia en el calaix del seu escriptori, guardats entre sermons i altres apunts
(p. 151), Baborés va construir una descripció llarga de tot el cicle que va des de la Revolució Francesa de 1789 fins a l’experiència liberal del Trienni (1820-1823) i que, llavors, tot just s’estava encetant. Va escriure estrofes noves que el bon criteri de Maduell permet identificar amb claredat en el llibre...