Bases Psicosocials De La Crimininologia

1. Defineix el concepte de trajectòria delictiva i relaciona-ho amb la corba edat –delicte trobada per nombrosos estudis criminològics.
S’entén per trajectòria delictiva la seqüència longitudinal d’activitats antisocials, delictes i crims comesos per una sola persona al llarg del seu cicle vital o període que ocupa. Nombrosos estudis criminològics intenten esbrinar, més enllà de quan comença oquan acaba aquesta carrera delictiva, perquè l’individu comença la seva carrera delictiva, quan s’implica en la conducta delictiva perquè canvia el nivell d’intensitat i reiteració concret i variable, comet una varietat de delictes i quan abandona la seva conducta delictiva. Els esmentats estudis, relacionant edat amb delinqüència, mostraren una corba típica amb un patró d’inici cap als 8-10 anysi amb un increment ràpid i notable en la freqüència d’emissió de conductes delictives que arriba al seu punt màxim al voltant dels 20 anys. Després d’aquesta edat l’activitat delictiva decreix fins al voltant dels 40 anys encara que no desapareix en cap rang d’edat. Òbviament no tots els delinqüents segueixen aquesta norma, però si la majoria. Aquest fenomen és la llei més sòlida de lacriminologia (Serrano Maíllo, 2004) i es repeteix a qualsevol lloc on es registrin dades de delinqüents i delictes que cometen des de fa més d’un segle.
La corba d’edat-delicte trobada com a resultat d’estudis longitudinals distingeix doncs tres moments temporals de les carreres delictives (Farrington):

• L’inici: la conducta delictiva depèn de la influència sobre el jove dels amics, especialment enl’adolescència.

• La persistència: en funció de l’estabilitat de les conductes antisocials com a resultat d’un intensiu i perllongat procés d’aprenentatge

• El desistiment: en la mesura en què el jove millori les seves habilitats per satisfer els seus objectius i desitjos per mitjans legals i augmentin els seus vincles afectius amb parelles no antisocials.

2. Explica breument el denominatmodel de socialització diferencial.
Els nous descobriments en l’estudi del desenvolupament psicològic i la heterogeneïtat de les trajectòries delictives varen propiciar el pas del model de socialització general al model de socialització diferencial que afegeix el paper actiu de l’individu en el procés i resultat d’adquisició de consciència moral i hàbits prosocials, és a dir, el nivell desocialització de l’individu, en acabar el seu desenvolupament psicològic és el resultat de les influències dels factors de risc al llarg del seu desenvolupament determinades recíprocament per les seves característiques temperamentals (inicialment) i psicològiques individuals del subjecte en un procés de socialització heterogeni i idiosincràtic.
Aquest model s’inspira en els treballs de D. Lykken alsquals s’afegeixen a les influències del factors de risc les del propi individu bidireccionalment. Un exemple d’aquesta interacció es troba en l’anomenada dansa dels tres passos (Patterson) que explica com l’efecte socialitzador en un nin de temperament desafiador serà efectiu sempre que el progenitor faci el primer pas quan sigui necessària la seva intervenció i eviti tirar-se enrere (3er pas) perevitar que la conducta agressiva-coactiva del nin es consolidi en el seu repertori de conductes.

3. Descriu breument què es un trastorn de personalitat i quin trastorn i per quin motiu esta més relacionat amb la conducta delictiva.
Segons la OMS, s’entén per malaltia o trastorn mental “un patró psicològic o de comportament generalment associat amb malestar subjectiu o discapacitat que esprodueix en un individu, i que no forma part del desenvolupament normal del mateix”. Actualment, tothom està d’acord en què les malalties mentals tenen la seva causa en alteracions del cervell en orígens diversos i, en la seva major part, desconeguts. Els trastorns de personalitat (TT) són alteracions psicològiques d’interés clínic pels efectes que ocasionen en els individus a nivell personal i...