Pac3 - fonaments psicosocials del comportament humà

Fonaments psicosocials del comportament humà
PAC3
Xavi Viloca Zamora

1.- Les actituds envers el tabac i la “Llei Antitabac” (LAT) des d’un enfocament clàssic.

1a)

Article d’opinió a favor de la llei:
Buscant he trobat un article, el qual una persona es postula a favor de la llei.
L’autor s’identifica com un ex-fumador, el qual des de ben jove ja va començar en l’hàbit del tabac.Dintre de les afirmacions que utilitza per potenciar la seva opinió, trobem un punt desencadenant en la seva història. Un familiar, gran fumador, que va morir després d’un llarg procés (càncer). Aquest fet el va determinar a deixar l’hàbit.
En aquest cas trobem que l’actitud del subjecte va totalment condicionat per les reaccions afectives sobre la malaltia del familiar. Tot i tenir un passat o unahistòria “lligat” al consum de tabac, les quals el van portar a tenir una opinió favorable al consum al llarg de la vida o experiència. Un punt clau va condicionar la seva actitud envers del tabac.
A partir de la vivència externa del les conseqüències sobre els efectes del consum a la salut, van ocasionar unes actituds negatives cap al consum, afectades per l’emocionalitat en que va viure lamalaltia del familiar. Com a conseqüència, ell va deixar de fumar, en contra de les seva anterior actitud sobre el tabac, la seva opinió va canviar.

1b)

El paquet de tabac ha sigut un objecte en que l’estat a volgut crea dissonància sobre el fumador. Primer, a partir de frases curtes amb missatges clars sobre les conseqüències negatives del fumar. I ara amb imatges explicites sobre lesconseqüències.
Tot i ser missatges forts i impactants, pot provocar diverses actituds sobre el subjecte.
Un subjecte el qual té un hàbit de fumar establert, no modificarà la seva actitud davant les primeres visualitzacions dels missatges, la seva consciencia negarà o ometrà la seva veracitat. Aquests missatges inconscientment es continuaran visualitzant duran un llarg temps, i subtilment aniran modificantels seus pensaments. Aniran entrant en dissonància. A partir del moment que més subjectes es van anar posicionant en contra, i augmenta la pressió social, la dissonància augmenta. La interacció del grup unit a la pròpia dissonància provocada per els prejudicis que provoca sobre el subjecte el fet de fumar, pot portar a que aquest deixi l’hàbit. En el cas que aquest no deixi de fumar, en algunscasos aniran augmentant la dissonància fet que el pot portar a allunyar-se de les masses socials o espais en contra del tabac.
En el cas dels fumadors socials, o fumador poc habituals, en el moment que els grups socials pròxims comencin a pressionar, de seguida realitzaran un canvi reduint la dissonància, fet que els provocarà deixar de fumar. La dissonància en aquest cas haurà tingut menysrepercussió o haurà estat més feble que en l’altre cas.

També podem trobar el cas d’un element que ha desaparegut dels bars, el cendrer. La desaparició d’aquest objecte en certs espais, subtilment provoca dissonàncies sobre els subjectes. Abans pel simple fet de veure un cendrer el subjecte encenia el cigar o entrava en dissonància pel fet de fumar. Ara pot desaparèixer gradualment aquesta dissonància.2.- Les actituds envers la LAT com a posicions argumentatives en un debat públic.

2a) quins arguments esgrimeix cada persona per a elaborar i justificar la seves respectives actituds positives o negatives envers la LAT? Podem concloure de forma determinant que cada persona té una única posició clara i unívoca en relació al tema, o trobem elements argumentatius dilemàtics (és a dir, queentren en contradicció o en tensió entre sí en el discurs de la mateixa persona)? Trobeu entre les diferents entrevistes (o dins d’una mateixa entrevista) parells oposats d’arguments, és a dir, arguments que es rebaten l’un a l’altre? Canvien les posicions i els arguments defensats al llarg de la conversa? (podeu consultar les pp.101-103 del llibre de Gil i Vítores)

Des del primer moment...